Follow by Email

diumenge, 1 de novembre de 2020

JORGE FERNÀNDEZ DIAZ VA PASSAR UN CALVARI AL MINISTERI DE L’INTERIOR.

 

El planyo perquè segons sembla el varen deixar més sol que un mussol durant cinc anys al davant d’Interior, mantenint-lo “in albis” de tot allò que es feia, desfeia i trinxava al Ministeri. A un home que era enginyer industrial expert en organització de la producció, no li varen deixar ficar el nas en cap ni una de les operacions d'enginyeria que es programaven als despatxos oficials o a les clavegueres de la santa casa. Pràcticament les úniques paraules que es creuaven ell i els seus col·laboradors més propers eren per saludar-se amb un “bon dia”, quan apareixia cada matí, i per desitjar-se “bona nit” quan plegava. La resta del temps el tenien entretingut reben quatre visites de pura cortesia, fent mots encreuats i resant el rosari, després de memoritzar per enèsima vegada un capítol de “Camino”, com a bon super-numerari de l’Opus Dei. Però cap dels seus subordinats passava comptes amb ell ni del què es feia ni del què es deixava de fer al ministeri, perquè tothom sabia que el propi ministre havia donat ordres de mantenir-lo al marge de tots els tripijocs, com si estigués a la lluna de València.

No és que no els hi mereixés confiança i que haguessin de dissimular el que es portaven entremans quan despatxaven amb ell del sexe dels àngels perquè no podien parlar de res important, simplement tot plegat es tractava d’una mena del joc dels disbarats que s’havia tret de la màniga en Rajoy per passar l'estona, un d’aquells dies que tenia migranya i sortia a passejar per la Montcloa amb un ciri trencat. Aquest dia de que parlo, sembla que va fer una aposta amb la vicepresidenta Soraya: ¿seria capaç el govern d’Espanya, mentre ell el presidís, de batre el record Guiness de tenir una mitja dècada sencera assegut al consell de ministres un titular l’Interior que fos el més desinformat del planeta mundial? De fet, l’Espanya de Rajoy ja n’havia aconseguit un altre, de rècord Guiness: que un paio amb posat de viatjant de gra cuit, fos l'inquilí de la Montcloa.

            Ara bé, aconseguir superar un segon repte Guiness amb aquell experiment de tenir un ministre de l’Interior cec i sord, no hagués sigut possible sense la col·laboració del propi protagonista. De primer, a don Jorge li va costar una mica d’entendre el propòsit exacte del què li proposava en Rajoy, quan el va temptejar perquè acceptés aquella cartera sense obligació d’assabentar-se absolutament de res del que faria la seva tripulació, des de la seva mà dreta al últim mono. En honor a la veritat, tinc de dir que com que el candidat elegit per interpretar aquella farsa no n’estava massa convençut, va ser la mateixa Soraya, que no obstant ser un esquitx la sabia molt llarga a l’hora d’enllepolir i fer passar garses per perdius, qui el va convèncer de sacrificar-se per la causa i aconseguir per la pàtria un reconeixement de ressò internacional: ésser el primer país a tenir una esfinx dirigint el ministeri de l’Interior. Cap altre país del món seria capaç d’una proesa semblant – li va assegurar la vicepresidenta. Al principi, li costava d’acceptar que no podia parar l’orella pels racons del seu ministeri, perquè era un xafarder i un manefles de mena; però, quan la Soraya li va prometre, de part del president, que se li concediria l’Ordre de l’Escapulari, els dubtes d’un home tan devot i obedient es varen esvair per art d'encanteri. Llavors, per acabar de reblar el clau de l'acord, la vicepresidenta li va confessar que, com a compensació per mirar cap una altra banda, el gran mestre Rajoy l'autoritzaria a condecorar a tantes Verges com volgués.

           Però vet-aquí que, perquè en Rajoy pogués acreditar que havia guanyat l’aposta, la gestió del seu ministre tanoca tenia de passar pel sedàs de la verificació dels Guiness a través d’un notari o d’un jutge. I aquí varen començar els problemes: el numero dos del ministre, un tal Francisco Martínez, sigui per enveja del seu cap o perquè l’havia subornat la Soraya per fer la punyeta al president i guanyar ella l’aposta, va fer córrer la veu que don Jorge no n’era ni cec ni sord i que sabia de la missa tot el que ni estava escrit. O sia, que li fotia al pobre ministre tota la carrera política en orris, començant per ésser donat de baixa de l’Ordre de l’Escapulari, per mentider. Després de tant com s’havia escarrassat per passar desapercebut pel ministeri, cinc anys d’escalfar la poltrona sense fotre brot són un sacrifici que només els que s’hi han trobat poden valorar!, va reflexionar el sorprès i dolgut don Jorge. Per aquesta raó, quan el Jutge el va cridar a capítol va jurar i perjurar que durant els cinc anys que va treure cada dia la pols de la poltrona de ministre de l'Interior no va assabentar-se del que s’amania en aquella santa casa, soterranis i clavegueres incloses, perquè els seus subordinats no li’n deien ni fava de les anades i vingudes. I que, per descomptat, ell mai havia autoritzat cap pagament a compte de cap presumpte fons de rèptils.

            És més, va declarar que no sabia ni de què li parlava el Jutge. I va rematar la representació més important de la seva vida negant que mai hagués rebut ni pres xocolata amb un tal comissari Villarejo, ni al seu despatx ni enlloc. I que, per tant, mai hauria pogut informar al seu president de cap joc brut, que a ell no li constava que sota les seves ordres s’haguessin fet trampes, complots ni organitzat xarxes d’espionatge. Veure’m que dirà el Jutge, sobre si li ratifica o no al sòmines d’en Fernández Diaz el rècord Guiness de l’estupidesa. De moment, sembla que el senyor Jutge va remugar que no ho veia pas gens clar. Ara bé, acabi com acabi el sainet, planyo a don Jorge pel paper d’estrassa que s’ha vist obligat a representar per salvar el cul d’un viatjant de gra cuit. Però, ja se sap, per un supernumerari de l’Opus, la lleialtat a l’amo no és discutible. Estarem, doncs, a l’aguait del que digui el Jutge, però si voleu que us ho digui, em penso que don Jorge ho té malparat perquè aquest Jutge, pel que m'han dit, no té pa a l’ull.

Cap comentari:

Publica un comentari