Que no vol dir agafar-s’ho tot a tall de conya. Sóc un negat per repetir de memòria dos o tres acudits seguits i admiro als que sembla que no acaben mai el repertori, perquè moltes vegades rematar una vetllada explicant acudits és una manera molt enraonada de rebaixar la tensió en que vivim. Però, alerta, que riure’s d’un mal acudit per compromís, pot resultar catastròfic per establir una relació amb futur. Tenir bon humor és, ja se sap, un bon punt de partida per recuperar l’equilibri interior, perquè està demostrat que qui sap fotre-se’n d’allò que l’angoixa passa millor els pitjors tràngols. Encara que alguns reprimits us vulguin amargar l’existència amb la cantarella que aquest món és un bassal de llàgrimes, sapigueu que a aquest món encara que naixem plorant hi venim per riure i per estar alegres, no pas per somicar a totes hores.
Fixeu-vos que l’espècie humana és l’única que sap riure, precisament perquè és intel•ligent; de la resta d’animals només consta que ho hagi intentat la guilla, però el seu riure és tan hipòcrita que sembla un udol. Quan, com ara mateix, allò que se’n deien valors eterns van de capa caiguda a tot arreu, crec que s’ha de recórrer més que mai a la comèdia i a l'humor, per evitar quedar-se atrapat de peus i mans en la tragèdia. Paradoxalment, la gent que mai riu no mereix confiança. Pareu-hi atenció abans de tancar un tracte amb un sorrut, perquè teniu bastants números d’enganxar-vos-hi els dits. Però no entengueu l’a per la b. Estar de bon humor no significa prendre’s la vida a broma i riure-se’n de tot a totes hores, inclòs del mort i de qui el vetlla; sinó desenvolupar el difícil sentit de la proporció de les emocions.
Uns espavilats nord-americans consultors d’empreses fa dos dècades van descobrir que el bon humor estimula la productivitat i predisposa les neurones per resoldre problemes enrevessats o per aprendre idiomes. Ja podria ser si no fos que en conec molts que no paren de riure i no parlen bé ni l’idioma matern. Però no cal anar tan lluny per saber-ho: la meva mare que venia de pagès sempre m’havia dit que al mas estava prohibit munyir les vaques amb posat de set jutges, si no es volia que donessin mala llet a tot drap. En Pere Calders, que els havia passat de tots colors defensava el seu bon humor, sempre irònic i una mica punxant comparant-lo amb l’acupuntura, que consisteix en clavar agulles per curar.
A la meva manera de veure, doncs, hi ha dues maneres d’encarar la vida: prendre-s’ho tot a la tremenda o provar d’anar pel món sempre amb un somriure als llavis. El secret del bon humor no és que estiguis content, sinó que no vulguis estar trist. En resum: que tingueu bon dia i si voleu que res us l’espatlli, busqueu-hi la vessant còmica de tot plegat que sempre n’hi ha alguna encara que tal com van les coses pel món sembla difícil. Però, francament, no paga la pena de posar-se pedres al fetge enmig de tantes pallassades com podem trobar de franc, inclús en ple drama sanitari. El problema és que en temps de pandèmia les mascaretes segresten els somriures. Per això els negacionistes se les treuen, però no hi guanyen res perquè no saben somriure i només els hi surten ganyotes que fan por. El que potser hem de fer és a aprendre a riure amb els ulls. No està demostrat, però he sentit a dir que riure pot resultar una bona teràpia, encara que no se’n tinguin ganes. Mentre riem no plorarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada