Deixant de banda el com ens n’hem assabentat, resulta que aquests dies la premsa amb més o menys punyeteria i complaença, es fa ressò d’unes converses enregistrades, a través d’escoltes practicades per la guàrdia civil, a unes quantes persones investigades per les seves derives independentistes. Les veus que s’escolten en aquestes converses són perfectament identificables i, per tant, repeteixo que deixant de banda si és no legal o ètic com s’han obtingut, no hi ha cap dubte que allò que diuen es va dir en un moment donat. Concretament, dels àudios que he pogut escoltar com tots vosaltres, hi ha dues converses concretament que m’han indignat i decebut per cíniques, mesquines i hipòcrites. I m’agradaria que els propietaris i mestresses de les veus que s’hi escolten i que es poden identificar perfectament, diguessin quelcom sobre allò que varen dir, no del procediment com se’ls va enxampar dient-ho que seria una altra qüestió a debatre, sinó simplement com és possible que s’expressessin com ho varen fer segons els àudios que els delaten.
Un altre dels àudios, correspon a les converses
telefòniques que es van escoltar policialment a l'empresari i exconseller per
ERC, Xavier Vendrell i on es constata la manca de coordinació en la gestió de
l'executiu català en una matèria tan delicada com la pandèmia. En les
converses, que manté Vendrell amb diversos alts càrrecs de Salut i Afers
Socials, la patronal del sector i la secretària general d'ERC, Marta Rovira,
s'hi pot apreciar la manca d'equips de protecció i de tests, deficiències en
els protocols d'informació a les famílies —en una conversa entre Xavier
Vendrell i el secretari d'Afers Socials, Oriol Amorós, aquest darrer confessa
que «ningú està trucant als familiars de les residències»— i com, en algunes
residències, es barrejaven els ancians malalts de coronavirus amb aquells que
no ho estaven. A més, també es posaven de manifest els enfrontaments entre les
conselleries d'Afers Socials i Salut: l'equip d'Alba Vergés culpava de la
situació a Afers Socials; mentre que des d'allà s'assenyalava la consellera
Vergés, tot plegat amb «enganxades molt bèsties». Però una conversa en
especial, entre Vendrell i la presidenta de la patronal de les residències m'ha
fet sortir de polleguera: revela com l’empresària afí als republicans li diu
que «la situació és el més semblant a una guerra» i que «parlant en plata, el
que cal fer és ajudar que morin sense dolor».
A mi, francament em sap molt de greu conèixer com pensen realment persones tan influents i en dol el que han dit i com ho diuen, si és que el que hem escoltat correspon a les seves veus, però sobretot m’ha impactat escoltar això de: “... el que cal és ajudar que morin sense dolor”. I em repugna, més que doldrem, perquè en ple esclat de morts a les residències d’ancians va especular-se a bastament en tots els mitjans de comunicació que existia una “instrucció interna” de la Conselleria de Salut sobre com s’havia de fer el cribratge dels admesos a les UCIS i als hospitals en funció de l’edat i la possibilitat de recuperació del pacient, davant la saturació hospitalària. Se’n va parlar molt i sempre es va negar que hi hagués cap instrucció escrita, si bé algun protocol devia existir perquè la realitat no desmentida és que a cap dels contaminats en una residència s’autoritzava l’ingrés hospitalari. A la meva manera de veure, doncs, si les barbaritats que hem sentit expressar a aquestes persones públiques és cert que els hi pertanyen, malgrat potser sigui un atemptat a la seva privacitat com s’han aconseguit i qui sap si també una falta d’ètica colossal com els mitjans les han divulgat, estic convençut de tot cor que han de donar explicacions. És possible que si algun dia el que pensa cadascú en un moment donat es transparentés al seu front com en una pantalla, ens esgarrifaríem. Per sort, de moment aquesta possibilitat és ciència ficció; però, en canvi aquestes converses si que les hem escoltat, oi? Doncs no podem fer veure que no les hem sentit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada