Follow by Email

divendres, 6 de novembre de 2020

M’AGRADARIA DESGLOSSAR LES MORTS, A CAUSA DE LA PANDEMIA

 

            No em refereixo a posar-se d’acord sobre les baixes que ha causat realment la pandèmia a tot el món, perquè pel que vaig veient que passa a tot arreu, trigarem a disposar-ne d’un cens exacte, transparent i definitiu. Jo sempre havia pensat que això de comptar morts no era massa complicat, tenint en compte que els pobrets cossos dels finats s’estan ben quiets allà on els deixen i perquè, en teoria, existeixen varis “filtres” per impedir que algú els mogui i els faci desaparèixer. Però es veu que no ho tenia ben entès, perquè resulta que a l’època de la digitalització i de la invasió de la telemàtica fins i tot al plat de la sopa, no hem estat capaços, en deu mesos que dura la sangonera de vides humanes sacrificades pel virus, d’establir el nombre exacte de cadàvers que s’han enterrat o incinerat. Oi que no? Al contrari, cada dos per tres, com la setmana passada mateix, es fan “recomptes tècnics” i n’apareixen uns quants centenars amb els que no s’hi comptava. Per tant, per experiència podem dir que no et pots refiar del saldo que declarin els governs avui, perquè dintre de quatre dies amb qualsevol excusa de mal pagador el poden rectificar; àdhuc al principi d’aquests operacions de “sanejament” es va donar el cas que enlloc de “matar” comptablement més gent en “ressuscitaven”.

De manera que ja dono per fet que costarà molt de posar-nos al dia en aquest capítol, sobretot després d’ensenyar-nos la televisió com a certs països sud-americans els morts eren dipositats en fèretres o amortallats amb llençols, dintre tombes obertes una al costat de l’altra en immensos fossars arran de terra; però, almenys m’agradaria disposar d’una classificació dels més d’un milió de cadàvers en funció de les seves circumstàncies sociològiques i personals, no per xafarderia morbosa ni per caprici estadístic sinó per arribar a entendre a quins grills de la població pertanyen les víctimes que cauen com mosques. Per exemple, si disposés d’aquest resum referit a països com Estats Units o Brasil i comprovés que les víctimes fossin majoritàriament de color, llatines o afroamericanes, ancianes, pobres i sense estudis, aquest patró sociològic potser m’ajudaria a comprendre la raó per la qual a en Trump, a en Bolsonaro i a tot l’establishment que acompanya aquests dos potencials genocides per incúria, els hi rellisca que hi hagi carretades de morts als seus països i es contagiïn una bestiesa de persones cada dia. Perquè si aquest mateix patró d’incidència, amb més o menys variables, coincidís a altres latituds potser caldria considerar si, com especulen algunes persones normalment carregades de raó, després de tot, aquesta “esclarida” de personal no està ben vista al paradís dels “dotze apòstols” que remenen les cireres del planeta com si fossin déus, dels quals els pocavergonyes governants negacionistes del canvi climàtic i de la pandèmia, serveixen de corretja de transmissió.

Em sap greu de fer-me pesat, però no me’n puc estar de fer palès que sempre que van mal dades en qualsevol racó del planeta, solen ser els mateixos a qui, més tard o més d’hora, per activa o per passiva, toca el rebre. Ningú s’explicarà ben bé el perquè d'aquesta coincidència si no es capaç de fer cap esforç per descobrir com es fa la trampa que atrapa pel coll els més dèbils i vulnerables; però, encara que no es vulgui reconèixer, tothom en té una idea força aproximada de l’estafa que s’està cometent contra la humanitat; no obstant encara siguin pocs els personatges influents que s’atreveixen a desemmascarar els farsants, quasi bé sempre per por d’acabar en alguna llista negre i ser desterrats del santuari dels “dotze apòstols” i caure en desgràcia. Les discriminacions positives en favor de qui té padrins, o simplement amics o coneguts en alguna part d’aquest entramat, es fan paleses a diari; normalment amb subtilesa i tanta hipocresia que no deixa cap dubte que un comportament d’aquesta mena no s’improvisa, sinó que ve de tan lluny que es podria dir que potser ja forma part de l’adn del sis-tema global, la més grossa estafa humanitària que s’hagi vist mai.

Per molt que es vulgui presumir, doncs, que tothom rep el mateix tracte, la veritat és que qui té la sort de formar part de l’establishment social adequat sempre disposa de dreceres per evitar cues, molèsties i, fins i tot fallides, per amorosir la severitat de penitències com, per exemple, el confinament domiciliari o el tancament de la restauració. ¿Què li varen donar a en Trump a l’hospital, perquè es reviscolés tan aviat i com si res? – es pregunten bastants malpensats. Per desgràcia, encara que les freqüents referències meves als “dotze apòstols” us facin riure sorneguers, penseu que com a Galicia passa amb les bruixes, d’il·luminats que actuen com déus, “de haberlas haylas”.

Cap comentari:

Publica un comentari