Mireu-vos-ho com vulgueu, però el que ens està passant és de
bojos. Ja sé que a tot arreu, si fa o no fa, la ballen; però, jo me’n sento del
que ens passa a nosaltres, perquè és el que m’afecta de més a prop. Els altres
ja s’ho faran, no et fot! A veure si a sobre de preocupar-me per com pinten de
malament les coses aquí, encara m’ha de fotre la nit enlaire aquell sonat d’en
Trump o els rebrots d’islamisme jihadista que plouen sobre mullat. Esclar que
tot està relacionat i que si els Estats Units esternuden nosaltres ja podem
preparar-nos a patir una pulmonia; però, em sembla que m’he de centrar amb lo
nostre, procurant que la meva espelma no l’apagui cap corrent d’aire traïdora.
Estic d’acord que puc passar-m’ho bomba avui i demà
seguint la xerinola que muntaran els nord-americans; però, per molt que
m’entretingui veure com aquell tros de quòniam d’en Trump la fa tan grossa com
pronostiquen els aparadors de cèntriques botigues de Nova York parapetats amb
taulons per por que el gran home no reconegui la derrota electoral, amb
l’excusa que li han fet trampa. No creieu que passi? Què? Que perdi o que munti
un sacramental? D’aquell comediant us ho podeu esperar tot perquè gira tan poc
rodó com els capsigranys que li varen donar el poder i que poden ratificar-li
avui. Fins i tot pot guanyar, en una societat plena de llunàtics i de
hiperventilats. D’aquí a un segle, probablement, els historiadors deixaran
constància de com les astracanades d’aquest home varen arribar a fer mal; però,
si la humanitat ha digerit la maldat de monstres recents com Hitler o Stalin,
també suposo que aconseguirà trascolar les bajanades i ximpleries d’alguns mal
gestors de la pandèmia, que han fet més mal que una pedregada marejant la
perdiu quan no tocava i que ara volen rectificar els errors comesos per
ximples, destrossant el país com un elefant entrant en una ferreteria, a tall
d’arrancar naps.
Però no en vull parlar del que passa en general arreu
del món, perquè només m’interessa centrar-me en el que està passant a casa. Si
el país en general, i uns quants ciutadans en particular perquè hi tingueren
més protagonisme, les han passat putes com a conseqüència d’engegar un procés
d’independència sense tenir lligats tots els melics i estant el més calent a
l’aigüera, amb la gestió de la pandèmia, ja em perdonareu, no s’hi han lluït
massa els que governen, dient avui una cosa i demà una altra. Passi que a
principis d’any el virus va agafar tothom amb els pixats al ventre, però que
ens hagi arreplegat en pilotes la segona tongada no es pot pas dispensar com si
res. Ara correm-hi tots a treure metges de sota les pedres! Encara que siguin
aprenents o no tinguin tots els papers homologats, perquè es van treure el
títol a les quimbambes. ¿No us sembla depriment que si pregunteu a Sanitat
quants rastrejadors tenim ningú sàpiga la resposta; uns contesten que “els
necessaris”, però un segon després uns altres matisen que si en falten hi
posaran els que siguin necessaris. Però, mentrestant, els transmissors del
contagi no són neutralitzats i les quarantenes no es respecten.
De posar-nos bé la mascareta, de tenir les mans
netes, de mantenir la distància social recomanada i de respectar la quarantena
en un país cívic i educat, n’hauria de ser responsable la ciutadania, sense
necessitat que la policia ens estigui al darrera de cadascun de nosaltres o es
decreti un estat de setge. Els que manen, en canvi, en són responsables de
posar suficients perdiguers per seguir la pista dels positius i dels seus
contactes, de disposar d’hospitals equipats material i humanament com cal,
rectificant a marxes forçades totes les nefastes polítiques de retallades de
plantilles i d’espais amb que es van fer pagar a la Sanitat els plats trencats
per la crisi financera i immobiliària del 2008. I, per descomptat, els que manen
són responsables de compaginar amb ponderació les mesures de precaució per no
arruïnar l’activitat productiva i ensorrar el país en la misèria, ni suprimir
d’una batzegada aquells espais de llibertat, que encara que sigui vigilada,
permeti practicar activitats culturals i lúdiques perquè les persones puguin
mantenir-se en forma física i mental.
Tanmateix, fregant bona part de la ciutadania l’atac
de nervis, caldria demanar explicacions als mitjans de comunicació que ahir van
reproduir, com si fos una gran proesa periodística, gravacions que en teoria
pertanyen al secret del sumari d’unes instruccions judicials en el marc de la
cacera desenfrenada de bruixes independentistes, on determinats personatges
polítics de casa nostra conversen sobre el drama que s’estava vivint a les
residències de gent gran. Per la naturalesa dels personatges implicats en
aquestes converses i per la cruesa del seu contingut, en cas de correspondre
les veus als polítics amb qui es relacionen, al marge de que qui les va obtenir
fos la guàrdia civil i de si hi tenia dret o no a punxar els telèfons, a la
meva manera de veure penso que tenim dret a saber si allò que s’escolta en les
gravacions es va dir o no. Perquè si es va dir, aquesta gent n’hauria de donar
explicacions a bastament. I demanar perdó, suposo. Encara que pertanyin a
aquella colla de prepotents que la paraula perdó la tenen esborrada del seu
vocabulari. I si no sabeu a quines converses em refereixo, només cal que les
llegiu, per exemple, a “El Periódico” d’ahir, en quina pàgina 14 s’hi publica
l`extens reportatge sota els següents titulars: “Les escoltes a Vendrell
revelen el caos a les residències” – “El xoc entre Afers Socials i Salut va
elevar la tensió en moments clau de la pandèmia” – “Les converses destapen que
es van barrejar avis malalts i sans al mateix recinte”. Si les converses que es
reflecteixen en aquestes gravacions publicades – i suposo que el diari va
comprovar que les veus corresponien a qui les feia abans de atribui’ls-hi -,
això no pot quedar així i aquests personatges per molt que s’emboliquin amb la
senyera han de fer alguna cosa més que donar explicacions. O si no, pararem
tots bojos i alguns no ens ho mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada