EL XOU DE LA VACUNACIÓ I DE QUANTES OVELLES PER NADAL PODRAN TORNAR AL SEU CORRAL

         Déu me’n guard de trencar cap plat bonic, però ja comença a escamar-me que se’n parli tant de vacunes i de calendaris de vacunació; en principi, no us diré que no sigui bo, però, francament, quan els missatges són tan contradictoris, penso que pot ser inclús perjudicial per l’estabilitat emocional dels que suportem entre esperançats i escèptics tot aquest bé de Déu d’informació que, a vegades, fins i tot resulta esperpèntica, desassenyada o insensata. Deixant de banda l’esquizofrènica carrera de competició entre farmacèutiques per demostrar que el seva vacuna serà la que traurà la humanitat de l’atzucac pandèmic, i de que els governs els hi facin el joc reservant, suposo que amb paga i senyal inclosa, un disbarat de milions de dosis, el que més em treu de polleguera és que cada vegada que els caps de màrqueting d’aquestes indústries - no oblideu mai que les farmacèutiques funcionen com empreses, no com oenagés -, obren la boca per fer-ne l’article, desbarren dient-ne cada una de l’alçada d’un campanar. I el més curiós de tot plegat és que la ciutadania embasardida i assetjada pel fastigós virus ens empassem, com si escoltéssim la bíblia en vers, aquests refotuts cants de sirena.

       Ahir mateix, al representant d’una d’aquestes farmacèutiques que assegura disposar d’un estoc impressionant de dosis se li va preguntar com era possible, si encara a dia d’avui la vacuna no tenia el vist-i-plau de les agències reguladores, que ja els magatzems estibessin tantes unitats de la panacea. I com que degut a l’eufòria potser no s’adonava de la incongruència del que estava dient, va deixar anar que des d’abril ja estaven avançant producció a tremuja. Aleshores l’entrevistador, amb cara de circumstàncies perquè se li estava entravessant la roda de molí, va preguntar-li què passaria amb aquesta producció estocada si després de completar els assajos reglamentaris, es comprovés que la vacuna no servia per res. I aquell paio, amb tota la desimboltura d’un virtuós en l’art de fer volar coloms, li va contestar que s’haguessin vist obligats a destruir totes les dosis preparades, assumint les pèrdues. Ja n’he sentit a dir de ximpleries, però aquesta supera tots els rècords.

        I per acabar-ho d’arreglar, els governs amb més o menys traça s’afanyen a dibuixar esplèndids calendaris de vacunació, quan encara no disposen de vacunes sinó només de xeringues buides, i prometen horitzons d’immunitat que als pocs minuts desmenteixen o avalen “experts” de tota mena, que no deixen passar l’oportunitat de ficar-hi cullerada cada vegada que els enfoquen amb una càmera i algú els hi posa la carxofa a flor de boca. I, mentrestant, la ciutadania cagada de por, ens els mirem amb ulls oberts com pàmpols, però si som d’alguna missa correm a posar un ciri a l’encarregat o encarregada celestial del negociat d’impossibles, perquè, amb tota franquesa, cada vegada costen més d’empassar les rodes de molí amb que ens volen fer combregar. Vull pensar que no ho fan de mala fe, sinó que ells mateixos es creuen les guatlles que ens comuniquen amb un posat de mestres tites que deixa parat. Diumenge passat, quan el president del govern va aturar la programació televisiva per donar-nos la “bona nova” que anéssim posant el braç en remull per rebre la punxada miraculosa a que ens restituiria la normalitat, això sí sense pagar interessos pels danys i perjudicis colaterals, jo em vaig quedar de pasta de moniato veient com ho tenia tot tant “apamat” que fins i tot es va permetre de suggerir quantes ovelles aquest Nadal podrem acollir al corral de casa.

        Ens dissenyen el calendari de vacunació però encara és l’hora que ens diguin quina vacuna de les que estan a l’aparador ens encolomaran obligatòriament. ¿És que nosaltres no podrem triar quina ens volem deixar introduir al cos? ¿Nosaltres no hi tenim res a dir, només hem de posar el braç i dir gràcies perquè de moment no ens la facin pagar? I la pregunta del milió: ¿tota la distribució de vacunes es farà a través de la sanitat pública o els centres mèdics privats tindran també accés lliure al mercat farmacèutic i oferiran a la seva “clientela” un catàleg més atractiu i a la carta? Una altra qüestió és si la vacunació ha de ser obligatòria o voluntària. Si es considera que va vacuna ha de tenir per objectiu tallar la cadena de transmissió de contagis, ¿no hauria d’obligar-se a posar-se-la a tots aquells que tinguin per motius professionals un contacte constant i indiscriminat amb la població? Per exemple, des dels sanitaris en general a les caixeres de supermercat, per obrir un ventall prou ample de candidats a l'obligatorietat. Si se’ns mana que per Nadal no totes les ovelles siguin ben rebudes al corral, potser també poden obligar a que determinats col·lectius es posin la vacuna sense excuses ni reserves. Sempre i quan puguin triar la barreja amb que se’ls inocularà.