Que no vol dir
prendre-s’ho a tall de conya. Sóc un negat per repetir dos o tres acudits
seguits, ho confesso, i admiro els que sembla que no acabin mai el repertori,
perquè moltes vegades acabar una vetllada explicant acudits és una manera prou
enraonada de rebaixar la tensió en què vivim. Però, alerta!, que riure’s d’un
mal acudit per quedar bé, pot ser catastròfic. Tenir bon humor és, ja se sap,
la millor manera de recuperar l’equilibri interior, perquè la societat que se’n
fot d’allò que l’escanya passa millor els pitjors tràngols. Encara que alguns
reprimits ens vulguin amargar el dia amb la cantarella que aquest món és una
vall de llàgrimes, en realitat venim al món per riure i no pas per plorar.
Fixeu-vos que l’home és l’únic animal que sap riure, precisament perquè és
intel•ligent; de la resta només em consta que ho hagi intentat la guilla, però
el seu riure hipòcrita acaba en udol. Quan, com ara, el valors morals van de
capa caiguda a tot arreu, s’ha de recórrer a la comèdia, al bon humor, per evitar
quedar atrapats de peus i mans en la tragèdia. Paradoxalment, la gent que mai
riu és poc seria. Fixeu-vos-hi!
Estar de bon
humor no significa prendre’s la vida a broma i riure’s de tot, sinó de
desenvolupar el difícil sentit de la proporció de les coses. Uns experts
nord-americans fa dos dècades varen descobrir que el bon humor estimula la
productivitat i predisposa les neurones per resoldre problemes i per aprendre
amb més atenció, però ja feia temps que els pagesos de casa nostra associaven
munyir les vaques amb cara de set jutges amb la mala llet. En Pere Calders, que
els havia passat de tots colors, explicava millor que jo aquesta qüestió de
l’humor, comparant-lo amb l’acupuntura, on es punxa per curar. A la meva manera
de veure, hi ha dues maneres d’afrontar la vida: agafar-s’ho tot per la
tremenda o provar d’entendre les coses a través del prisma de la tendresa i de
la ironia. Exactament com ho feren ahir vespre els botiguers de Navarcles,
representant el vodevil musical “Tocant el cel”, que seguint amb la referència
d’en Calders, podríem definir com una punxada d’humor per sobreviure. El secret
del bon humor no és que estiguis content, sinó que no vulguis estar trist. No
recordo qui va escriure un estirabot, que si ho penseu bé li trobareu la punxa:
al Paradís no riu ningú. En resum: que tingueu bon dia i si voleu que les
declaracions dels polítics no us l’espatllin, busqueu-hi la vessant còmica i us
fareu un tip de riure. No cal posar-s’hi pedres al fetge per algunes
pallassades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada