dilluns, 28 d’octubre del 2013

VAL MÉS AGAFAR-S'HO RIENT

Que no vol dir prendre-s’ho a tall de conya. Sóc un negat per repetir dos o tres acudits seguits, ho confesso, i admiro els que sembla que no acabin mai el repertori, perquè moltes vegades acabar una vetllada explicant acudits és una manera prou enraonada de rebaixar la tensió en què vivim. Però, alerta!, que riure’s d’un mal acudit per quedar bé, pot ser catastròfic. Tenir bon humor és, ja se sap, la millor manera de recuperar l’equilibri interior, perquè la societat que se’n fot d’allò que l’escanya passa millor els pitjors tràngols. Encara que alguns reprimits ens vulguin amargar el dia amb la cantarella que aquest món és una vall de llàgrimes, en realitat venim al món per riure i no pas per plorar. Fixeu-vos que l’home és l’únic animal que sap riure, precisament perquè és intel•ligent; de la resta només em consta que ho hagi intentat la guilla, però el seu riure hipòcrita acaba en udol. Quan, com ara, el valors morals van de capa caiguda a tot arreu, s’ha de recórrer a la comèdia, al bon humor, per evitar quedar atrapats de peus i mans en la tragèdia. Paradoxalment, la gent que mai riu és poc seria. Fixeu-vos-hi!


Estar de bon humor no significa prendre’s la vida a broma i riure’s de tot, sinó de desenvolupar el difícil sentit de la proporció de les coses. Uns experts nord-americans fa dos dècades varen descobrir que el bon humor estimula la productivitat i predisposa les neurones per resoldre problemes i per aprendre amb més atenció, però ja feia temps que els pagesos de casa nostra associaven munyir les vaques amb cara de set jutges amb la mala llet. En Pere Calders, que els havia passat de tots colors, explicava millor que jo aquesta qüestió de l’humor, comparant-lo amb l’acupuntura, on es punxa per curar. A la meva manera de veure, hi ha dues maneres d’afrontar la vida: agafar-s’ho tot per la tremenda o provar d’entendre les coses a través del prisma de la tendresa i de la ironia. Exactament com ho feren ahir vespre els botiguers de Navarcles, representant el vodevil musical “Tocant el cel”, que seguint amb la referència d’en Calders, podríem definir com una punxada d’humor per sobreviure. El secret del bon humor no és que estiguis content, sinó que no vulguis estar trist. No recordo qui va escriure un estirabot, que si ho penseu bé li trobareu la punxa: al Paradís no riu ningú. En resum: que tingueu bon dia i si voleu que les declaracions dels polítics no us l’espatllin, busqueu-hi la vessant còmica i us fareu un tip de riure. No cal posar-s’hi pedres al fetge per algunes pallassades!     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada