QUE SÀPIGUEN QUI MANA!

Està escrit en tots els manuals de convivència que ni les relacions socials, ni professionals, ni les familiars, es poden basar en imposar regles de joc o criteris si us plau per la força, perquè qui ho fa ha begut oli ja que no pararan de creixi-li els conflictes i, sobretot, alimentarà ressentiments arreu. Ningú té més raó perquè sigui l’amo o, per entendre’ns, qui mana. Al contrari, qualsevol que hagi tingut experiència en això de manar, sap quants gripaus hom s’ha  d’empassar per evitar una trencadissa. Des d’aquesta perspectiva, doncs, em sembla que el govern espanyol s’equivoca de mig a mig volent amorrar les institucions catalanes, amb l’única excusa de fer entendre d’una vegada, als rebecs amb barretina, qui talla el bacallà en aquest país. Perquè no ens enganyem, malgrat avui el lleig estigui dedicat al senyor Mas, en realitat toquen el voraviu a tots els catalans perquè, en tant que president de Catalunya, quan se l’ofèn de la bufetada se’n senten tots els catalans. És curiós que una obvietat com aquesta passi desapercebuda a un registrador de la propietat, que més aviat són gent primmirada, raó per la qual el més versemblant és que la tocada del botet sigui feta expressament.

S’al•leguen avui a Pedralbes raons de protocol per justificar una vergonyosa manca de delicadesa, però aquest descàrrec no cola enmig d’una situació política tan enterbolida. Manar a l’amfitrió d’un acte que es fa a casa seva, que s’abstingui d’obrir la boca, no és només una interpretació abusiva del protocol per part d’un funcionari de cap quadriculat, sinó que obeeix a una voluntat premeditada d’humiliar i de rebaixar els fums; sabent que l’afectat s’ho prendrà molt malament, d’això se’n diu jugar amb foc. Qui abusa del poder arbitràriament, només perquè tothom sàpiga qui mana, demostra tenir pa a l’ull i l’empatia a la sola de la sabata. I no és de rebut que s’intoxiqui des de la caverna d’allà, però també d’aquí, dient que el president Mas té poca cintura o la pell massa prima. Jo no sóc parroquià de cap partit, però defensaré sempre que al president del meu país, sigui qui sigui, no se li pot dir que faci d’estaquirot. Potser el senyor Rajoy hauria de rodejar-se de menys assessors en protocols i punyeteries i anar a buscar bons especialistes en estratègia, perquè avui el tret li sortirà per la culata al fer-se palès que no sap manar ni fer amics, perquè no ha après o no li han ensenyat que els claus no entren per la cabota i que, en definitiva, manar no consisteix en que se’t quadrin quan passis sinó que et respectin. És a dir, el consell que avui li han donat: “que se enteren de quien manda aquí”, és paper mullat perquè a Catalunya no hi té vassalls.