Follow by Email

divendres, 18 d’octubre de 2013

LA INCOMPRENSIÓ CENTRALISTA VE DE LLUNY

            Els que se’n fan creus que en Rajoy sigui tan rampellut i desdenyós amb  a Catalunya, serà bo que recordin que el menyspreu centralista no ens hauria de venir de nou, ja que els que manen des de Madrid, tinguin el color que tinguin, sempre han mirat de cap d’esquila els catalans i, per poc que hagin pogut, ens han fet la llesca sense contemplacions. Sense recular més enrere, l’any 1932, també sabien passar el ribot com en Guerra i van mutilar l’Estatut de Núria d’una manera tan maldestre i humiliant, que en Rovira i Virgili escrivia el 4 d’agost d’aquest any, a “La Publicitat”, la següent reflexió: “ Hem de dir ben clar i ben alt que ens sentim defraudats en les nostres reivindicacions mínimes i que aquelles parts essencials de l’Estatut que són destralejades, constitueixen per a nosaltres l’objectiu de la segona etapa de l’autonomia. I com a contesta a les mutilacions injustes hem de multiplicar el rendiment de les llibertats aconseguides, poques o moltes, a fi de compensar amb llur descabdellament l’absència d’altres llibertats”. És a dir, aquell gran periodista es feia ressò d’una mena de tercera via possibilista que consistia en abaixar el cap davant Madrid i esperar temps millors. Us sona?

            Malgrat aquesta aparent resignació, en Rovira feia palès que aquell capteniment de cap manera significava una rendició: “Hi ha ací la gran realitat incoercible d’un poble que se sent nació i que vol viure vida de nació. Els destralers de Madrid tallant branques no poden res contra les arrels que arriben fins a la regió profunda i invulnerable on s’elabora en el curs dels segles la saba terral que prepara les noves brotades, les noves collites. Els fruits que correspondrien a les branques tallades hem de suplir-los, en aquesta etapa, amb la major producció de les branques que resten. Davant la mutilació de l’Estatut, els catalans no hem de sentir descoratjament, hem de sentir recança. Però aquesta recança no ens ha de dur al plany estèril ni a la gesticulació inútil. Ens ha de dur, a contrari, a un redoblament de la fe, de la voluntat i de l’activitat”. M’agradaria que avui la reflexió d'una altra reflexió, ens ajudés a comprendre la dimensió de la falla històrica que existeix entre el sentiment nacionalista català i el ranci radicalisme centralitzador espanyolista. Cada vegada que aquesta falla es sacseja provoca sismes de diverses magnituds, i si no es va en compte i la tossuderia centralista no se la fiquen a la butxaca, qualsevol dia el terrabastall pot ser devastador. Perquè ja fa massa temps que dura la comèdia i el positivisme arriba un moment que caduca i ja no serveix per parar els cops. I perdoneu les molèsties.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada