Follow by Email

dimecres, 9 d’octubre de 2013

EL DESENLLAÇ INESPERAT DEL CAS PALAU

Les darreres filtracions del sumari del cas Palau apunten a que la instrucció acabarà demanant una carretada d’anys de presó per la parella Millet-Montuy i no imputarà cap partit polític per finançament irregular. Si realment acaba així aquest sainet, ens haurem de replantejar seriosament les formes com s’han de tractar en endavant les suposades relliscades de polítics en assumptes escabrosos, perquè no és bo ni per a les criatures ni per als que ja tenim certa edat assistir estupefactes des del sofà de casa al linxament mediàtic de gent coneguda i de prestigi. Però encara ho és menys que després de la primera esbufegada de casos com Palau, Mercúrio, Campeón, ITV, Pretòria, Mètode 3, etcètera, i de que uns quants hipòcrites s’esquincessin la roba a la plaça pública, suposadament avergonyits i escandalitzats pels pecats aliens, passin setmanes, mesos i anys sense que se’n senti a parlar si no és per remenar interessadament la merda, i després tot s’acabi en un foc d’encenalls. Que el desenllaç del cas Malaia, paradigma de la corrupció més descarada, amb polítics empudegats fins al coll, hagi acabat amb sentències descafeïnades no ajuda, precisament, a la regeneració del sistema.


A la meva manera de veure, quan a un polític l’esquitxa la simple sospita de no ser aigua clara, abans de tirar pel dret i muntar un sidral, la fiscalia hauria d’actuar amb discreció i rapidesa per buscar les proves i carregar-se de raó al presentar-les davant el jutge. Quan a un polític se l’emmanilla no només en pateix les conseqüències ell, sinó que les institucions també se’n ressenten fort i un edifici tan feble com el que acull la democràcia a casa nostra no està per gaires sacsejades a benefici d'inventari. Si la classe política estigues xopa d’ètica i la justícia no s’adormís sobre els expedients, els casos que involucren polítics o alts funcionaris de l’administració no s’eternitzarien perquè d'una forma o altra es resoldrien de pressa. Si una justícia lenta no és justa mai, quan hi ha involucrats presumptes malversadors dels diners de tots la pardimonia és letal. Si després de tants de judicis paral•lels, inclosos els escenificats en seu parlamentària, amb llum i taquígrafs, el cas Palau acaba com sembla que acabarà, ningú honest se n’hauria d’alegrar del resultat com si fos una victòria, perquè al ciutadà que només se’l té en compte a l’hora d’anar a votar, ningú li retornarà la confiança en la democràcia, escantonada durant tots aquests mesos d'espera. I perdoneu les molèsties, si a algú li pica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada