Follow by Email

dilluns, 21 d’octubre de 2013

MORGAN INDEMNITZA, BANKIA ES SUBVENCIONA

            Està a punt de tancar-se un acord entre el govern nord-americà i els Morgan, per fixar la quantia definitiva de la indemnització pels danys i perjudicis que aquesta banca va causar a la hisenda pública, amb motiu de la fastigosa enganyifa de les hipoteques brossa. A l’inrevés d’aquí, que a les entitats financeres convictes d’haver arruïnat el país, enlloc d’amorrar-les fins que retornessin el darrer euro fet fonedís amb operacions especulatives arriscades i brindis al sol delirants, els hi hem pagat els deutes perquè no fessin fallida i hem tapat les vergonyes dels seus responsables, permetent que en comptes d’anar a raure a la cangrí pugessin refer la seva vida professional a una altra banda, després de ser generosament recompensats per la feina mal feta. Vet-aquí quina incongruència: un país considerat la genuïna expressió del capitalisme pudent i sense entranyes no s’hi pensa dues vegades per exigir que cadascú aguanti la seva espelma, impedint que els ciutadans s’hagin de fer càrrec dels disbarats financers i, en canvi, nosaltres que som tan crítics amb el capitalisme salvatge, correm a rescatar amb diner públic escàndols com els de Bankia.
                                                                                          

            Sempre s’havia vist en el món depredador de la banca que els accionistes, quan hi havia risc de fallida tenien d’espavilar i gratar-se la butxaca, però en el regne d’Espanya és diferent i, per resumir-ho en poques paraules i no entrar en més detalls escabrosos, la banca que ha peixat la democràcia des de les beceroles – ep!, no pas per convicció sinó per pur interès, no ens equivoquéssim -, té butlla i amb l’excusa que si no corríem tots a apuntalar-la el país anava de cap a la bancarrota, hem agut de manllevar als usurers de tota Europa que ens fessin el favor de deixar-nos virolla llarga per evitar la suposada ensulsiada. Pel nombre de damnificats i per la magnitud de les pèrdues, els responsables professionals i polítics de Bankia haurien d’haver respost sense contemplacions pel desastre de la seva gestió i l’entitat haver-se liquidat, si no fos que al darrera hi havia la plana major dels populars madrilenys i mig establishment, incloses algunes patums del socialisme. Quina diferència amb com ho pelen els capitalistes de veritat! Potser si que, a la llarga, els mandingues nord-americans també acabaran pagant els plats trencats per en Morgan, però almenys la presa de pèl no és tan descarada com aquí.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada