divendres, 11 d’octubre del 2013

QUÈ S'HA FET PER TROBAR FEINA ALS JOVES?

            No sé si hem oblidat que fa uns mesos Europa va destinar una partida suculenta del seu pressupost a proveir fons per treure Espanya del pou de l’atur juvenil, considerant que era escandalós i perillós mantenir-lo per sobre de la senyal d’alarma d’incendi. No em consta que la campanya per posar-hi remei a aquesta lacra social s’hagi anat més enllà de la fase de fer estudis previs sobre el paper, romanceria que hauria de treure la son, perquè és de calaix que mentre no es passi de la teoria a la pràctica, el més calent romandrà a l’aigüera. Però la raó que em preocupi tant que no s’hagi posat fil a l’agulla, és perquè tinc la sensació que no se sap per on començar, amb el perill que mentre rumien es poleixin el pressupost amb quatre bestieses engiponades per gent amb mentalitat funcionarial que en sa vida han posat el peu a una fàbrica, ni mamat el pa que s’hi dóna quan una empresa per sobreviure ha de competir amb garanties d’èxit en un mercat saturat de taurons que se les saben totes i que ens dóna cinquanta mil voltes en productivitat. En productivitat mesurada no en funció del temps de permanència a la feina, sinó en treure’n el màxim profit de cada hora de treball.


Segons tinc entès, una bona picossada del pressupost dotat per buscar  feina als joves es pensa emprar en bastir ofertes de formació a tremuja, una decisió que en principi semblaria lloable, si no fos que la falta de criteri sobre com s’enfoca aquesta formació em fa témer que el resultat sigui paper mullat i que, com diuen els de la terra alta, “valdrà més l’aspart que l’ascuranda”. Quan el que caldria, per exemple, són polítiques intensives i realistes d’impuls a la formació dual entre empresa i formació professional, es malgasta el temps amb experiments utòpics i rancis, on qui en surt més beneficiat no és l’estudiant sinó l’acadèmia. Els certificats de formació que només serveixen per cobrir l’expedient, sense afegir-hi experiència pràctica no porten gaire lluny, i per postres el jovent encara es resisteix a comprar experiència a canvi de cobrar un sou de merda durant mesos. Els nostres avis pagaven perquè els empresaris engargamellessin un ofici als seus fills, la majoria dels quals foren els que aixecaren el país, plantant-se pel seu compte. Recuperar la figura de l’aprenent no significaria tornar a l’esclavitud, com alguns pensen. I establir un bon servei d’orientació abans d’accedir a estudis superiors no seria cap disbarat si es vol  evitar que les universitats siguin fàbriques de parats amb carreres sense sortida. No seria un pas enrere, sinó un exercici de pragmatisme, de tocar de peus a terra i d’estalviar recursos públics. I perdoneu les molèsties.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada