Acaba de
publicar-se un llibre – Economía de Urgencia – on un equip d’economistes
afirmen que la raó que hi hagi tanta corrupció és degut a que els polítics no
es guanyen prou bé la vida. Com que tothom pot dir el que li sembli en un país
lliure, encara que siguin disbarats si se’ls paga, no em faria ressò de les
discutibles tesis que defensen si no fos que qui en paga l’edició és FEDEA, una
Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual en són patrons, precisament,
les principals empreses de l’Ibex-35 i alguna més de renom. I és aquest
sincronisme el que m’ha cridat l’atenció, puix que a l’empara dels que tallen
el bacallà en aquest país, airejar una teoria tan agosarada sobre la corrupció
no pot deixar indiferent a ningú que senti una certa preocupació per la cosa
pública. Segons aquests economistes tan espavilats: “si volem polítics capaços,
cal pagar-los bé”. És a dir, amb un bon salari els polítics no tindrien
necessitat de ser corruptes? Si fos així, tot es limita en l’imaginari dels
profetes de l’establishment a una pura qüestió comptable, no d’ètica. I aquesta
és molt grossa.
A la
meva manera de veure, aquesta tesi trencadora enlloc de resoldre un problema i
de respondre una pregunta, afegeix llenya al foc de la indignació social i
planteja, com a mínim, una pregunta de pissarrí: quan ha de guanyar un polític
per ser immune a la temptació de deixar-se estimar o de posar directament la mà
a la caixa? Segons aquests economistes, mercedaris d’una dreta dirigent que es
mira, covarda com sempre, el panorama que tenim des de darrera el canyer, si
les nòmines dels que s’han buscat la menjadora a la política no fossin tan
escarransides, aquests pobrets no s’haurien de fer un sobresou al mercat negre
per no caure a la misèria? Si jo cobrés de la política em sentiria insultat,
tant com em sento escandalitzat com a simple ciutadà. Però el que m’ha indignat
més és que, després de rumiar qui sap els dies una ximpleria com aquesta,
confessin que si decidíssim ser més generosos amb els polítics, fent cas de la
seva teoria, “tampoc no poden predir si hi hauria menys corrupció amb sous més
alts, però el que és segur és que la corrupció no augmentaria”. Amics meus, ho
sento, però a una bajanada tan colossal crec que hi de dedicar una segona part,
per exemple des de la perspectiva d'un pensionista al que si no li arriba per
les misses s'ha de fer retratar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada