Follow by Email

dijous, 17 d’octubre de 2013

TRENS EN DIRECCIÓ CONTRÀRIA NO XOQUEN MAI

Cada vegada que sento parlar del xoc de trens me n’enrecordo del guardaagulles, perquè la majoria de vegades que, en el meu record, un tren s’havia encastat contra un altre, el paper del guardaagulles era el primer que es qüestionava i després de les investigacions molt sovint es demostrava que aquell ferroviari havia badat o s’havia adormit, vés a saber. Mai, però, es té constància que un xoc de trens s’hagi produït expressament, perquè el guardaagulles s’hagués tornat boig o fos un criminal. Sempre el desencadenant de la tragèdia era el factor humà. Si aquest xoc de trens de qual tant es parla en clau virtual, entre Catalunya i Espanya, s’arribés a produir és evident que no es podria parlar de lamentable accident sinó de sabotatge intencionat, perquè seria impensable que després de parlar-ne tant els guardaagulles no haguessin estat per la feina. Permeteu-me que recorri a aquest símil senzill per fer palesa una bestiesa tan grossa com es passar-se el dia pronosticant una col•lisió tremenda i no moure un dit per impedir-la.


            En qualsevol cas, mireu què us dic, no sé pas si la metàfora del xoc de trens sigui la més adequada al referir-se al possible desenllaç del plet entre catalans i espanyols, perquè en el hipotètic cas que es posessin dos trens en marxa des de Barcelona i des de Madrid, no arribarien a topar mai, per la senzilla raó que circularien en direccions diferents i oposades. A la meva manera de veure, es tan elemental aquesta conclusió que per força el govern central se n’ha adonat i és conscient que la qüestió no és un xoc impossible, sinó que es posi en marxa a tota màquina cap a Europa el tren de Barcelona. I per aquesta raó han muntat una estratègia dissenyada, exclusivament, a impedir que el comboi sobiranista engegui, si cal tallant l’energia elèctrica de la catenària o militaritzant la línia, com a darrer recurs. De moment, però, pensen que n’hi haurà prou posant pals a les rodes, procurant que l’entusiasme s’afebleixi i que la moral de la societat es consumeixi de mica en mica a base de galledes d’aigua gelada. La tàctica del govern central és inequívoca: deixar podrir les ànsies de llibertat, esperant que la majoria que avui recolza el sobiranisme, es vagi escantonant a còpia de barrinades controlades. En Rajoy no pensa administrar a Catalunya pomades o xarops que amoroseixin les ferides i la tos, sinó tranquil·litzants o purgues.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada