Follow by Email

dissabte, 26 d’octubre de 2013

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA DEL DIA DESPRÉS

El mes de juliol de l’any passat vaig reclamar en una de les “Cartes al Vent” que publicava al blog els divendres, que amb el cap fred  s’escrigués un full de ruta amb cara i ulls, per administrar “el dia després” d’exercir el dret a decidir, tant si el resultat es decantava per la independència com si ho feia en sentit contrari. “No fos cas – escrivia - que quan arribi l’hora de la veritat, ens agafi a tots plegats amb els pixats al ventre; per tant, el mínim que és pot demanar és un full de ruta, per no anar a cegues i quedar-nos empantanegats en una dimensió desconeguda.” Si ens posem a analitzar per quines raons els partidaris de la sobirania han crescut espectacularment el darrers mesos, és evident que els condicionants econòmics hi han jugat un paper determinant. No en va l’argument que amb la clau de la caixa a les nostres mans de la crisi no en sentiríem ni a parlar, féu forrolla. Tanmateix, encara que sembli no ésser políticament correcte parlar-ne, gestionar un Estat propi no serà flors i violes i, sense cap dubte, costarà suor, llàgrimes i quelcom més mantenir-lo. Sobretot, si els conversos ho són palpant-se més la cartera que no pas per sentiment, ja que amb el primer desengany es poden escagarrinar i canviar de jaqueta. De manera que, entre d’altres raons de pes, concretar el dia després sense amagar l’ou ni fer-nos trampes al solitari, és indispensable per no entrar en una dimensió desconeguda que precipiti el somni de l’Estat propi en un joc d’encenalls.


Si la majoria virtual en favor de la sobirania, que es desprèn de les enquestes d’opinió, no es basa en la defensa del “dret històric” a ser una nació, sinó que una part important dels conversos veuen la independència només com una eina per viure millor, a la llarga tindrem mala peça al teler, puix a la primera que bufi vent en contra, i podeu comptar que bufarà fort, hi pot haver desercions a dojo. De manera que queda molta pedagogia per fer, si els ciutadans del futur Estat propi convé que estiguin convençuts de la seva identitat nacional, tant a les verdes com a les madures. Per aquesta raó insistia l’any passat que calia elaborar un full de ruta que tingui en compte, sobretot, que en el futur Estat propi s’hi han de trobar còmodes tant les diverses sensibilitats socials i culturals com els interessos econòmics i nacionals que conviuen a Catalunya. Francament, després de parar l’orella atentament per escoltar de què es parla al carrer, tinc la sensació que no s’ha fet prou per concretar el dia després, potser perquè realment entrarem en una dimensió desconeguda.  A la meva manera de veure, em sembla que forçar la consulta sense tenir respostes a punt per a tots els dubtes pot portar-nos de mal borràs. Diuen que ja hi ha qui hi treballa a fons i que ens n’hem de refiar. Potser sí que tot està lligat i amanit,  però no seria bo tancar els ulls a la realitat que hi ha molta gent que no les té totes. I això pot ser un mal presagi. Perdoneu les molèsties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada