- Tal com deia ahir, em sorprèn que hi pugui haver gent
amb tres dits de seny que pensi, realment, que la qüestió de la corrupció
s’arreglaria augmentant la paga als polítics corruptes – faig expressament la
puntualització de “corruptes” -, perquè per molta merda que hi hagi escampada,
afortunadament són més els polítics que estan nets com una patena que no pas
els que n’estan esquitxats fins a les celles. I d’això se n’ha de deixar
constància tots els dies perquè de tant repetir el contrari, hi ha el perill
que ens ho acabem creient.
- La pena és que, veient el pa que s’hi dona, moltes
persones idealistes i competents passen de llarg de la política perquè, malgrat
el que pensin els economistes de FEDEA de la vàlua de la classe política en
general, a vegades surt més a compte menjar poc i pair bé. Tampoc no és gaire
científic generalitzar, posant els polítics sans en el mateix sac que els
pocavergonyes. Aquests economistes, peixats per una dreta il·lustrada, sembren
des del seu llibre idees discutibles: “la gent molt capaç sol cobrar molts
diners i el més normal és que no es facin polítics, perquè cobren molt poc i el
que acaba passant és que s’hi dediquen, a la política, gent que no han
aconseguit fer carrera en un altre lloc, i per això tenim els polítics que
tenim”.
- Fa poques setmanes, en el transcurs de les
compareixences de dirigents de Caixes d’Estalvi davant la comissió
parlamentària d’investigació, vàrem escoltar abrandades defenses de sous
escandalosos i ara uns economistes empaperats de màsters i llicenciatures de
cap a peus, supurant neo-liberalisme pels quatre costats, proposen apujar la
moma als polítics perquè el poder es mantingui en mans de determinades elits,
amb l'excusa que guanyin tant que no sentin la necessitat d’arrodonir els
ingressos fent jocs de mans. Quina barra!
- Aquesta teoria mercantilista es carrega la versió
romàntica de que a la política s’hi va a servir desinteressadament el poble, no
a fer-se ric. Per aquesta raó, sempre que algú surt amb semblants ciris
trencats, els demòcrates no hauríem de tenir vergonya ni mandra de replicar que
la corrupció no s’arregla apujant sous als polítics, primer perquè no és
veritat i en segon lloc perquè si fos així, mai podríem estar segurs que es
consideressin ben pagats.
- I encara per una tercera raó: el futur no depèn dels
polítics, i si algú ha d’estar ben pagat i considerat perquè no se’n perdi la
mena, són els científics i els investigadors, de les mongetes dels quals ningú
se’n preocupa. I aquesta realitat si que és punyent i ens hauria de fer perdre
la son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada