DE "TU" O DE "VOSTÈ" ?

            Hi ha a qui li plau que el tutegin mentre que d’altres quasi exigeixen que se’ls tracti de vostè. Els nens i els joves no en tenen cap dubte: tutegen tothom. Són els de més de trenta anys que a l’hora de dirigir-se a un desconegut  se senten  insegurs i no sabem quin tractament donar-li; aleshores, si hem de fer cas dels experts en protocol val més pecar de formal que de mal educat. Els lingüistes consideren que el vostè posa distancia en la relació, si bé l’emmascara de consideració i respecte; en canvi, dir de tu d’entrada encara hi ha uns quants estirats que pensen que es propi de pelacanyes i no pas una forma de solidaritat o d’apropament a la persona. Hi ha sociòlegs que opinen que deixar de banda el vostè suposa, a part d’un empobriment de la llengua, perdre la referència d’on acaba el respecte i comença la familiaritat, però també, com sovint passa en els debats filosòfics, hi ha qui en discrepa i opina que la societat del coneixement tendeix a relacions més horitzontals i properes, menys verticals. Curiosament, però, en el què tothom coincideix és que per insultar, resulta més descortès i fa més efecte i és més solemne un “vostè és un imbècil” que no pas un escarransit “tu ets un imbècil”.

            A l’escola, els especialistes veuen complicat de recuperar el “vostè” perquè de mica en mica l’actual model educatiu abona carregar-se les diferències, però alguna cosa deu fallar en el plantejament quan els forasters que arriben al nostre país es sorprenen de com pelem una qüestió tan delicada. Els anglesos, per exemple, només tenen un tractament per a la segona persona, l’universal “you” i si volen recalcar familiaritat afegeixen el nom de pila de l’interlocutor en la frase. A França - no oblidem que la seva cèlebre revolució va servir per igualar el tracte social per dalt: tothom va convertir-se en “monsieur” -, la forma de “vous” no té controvèrsia i el tu només s’utilitza en l’àmbit familiar, si bé hi ha moltes excepcions inclús reflectides en la literatura de matrimonis que no es tutegen entre ells ni ho fan amb els seus fills. A Alemanya i Itàlia, a més de mantenir-se el tractament de vostè amb desconeguts, és indispensable amb persones grans i en el món laboral. Al contrari que en països llatinoamericans, on es fa servir el “tu” com a forma culta i recorrent només al “vós” en les relacions familiars. En canvi, a Catalunya el tractament de vós, avui en desús, marcava més distànciona que el vostè. En tot cas, a casa nostra tenim una frase feta per tallar el “tu” no consentit: “em voleu dir quan vostè i jo vam menjar junts del mateix plat?”.