Després d’una investigació del diari “El País” (per segona vegada en una setmana la premsa destapa un altre escàndol que posa en evidència barruts), es van fer palesos 251 nous casos de pederàstia en el sí de l’Església espanyola, i el Vaticà, espero que no a contracor, va ordenar posar en marxa una recerca sense precedents dins l’Estat, per esclarir els fets. Però, vet-aquí que aquest cop de geni vaticanista no ha estat ben rebut per la Conferencia Episcopal, i poc menys de 48 hores després de l’històric anunci per part del Vaticà, de treure’ls-hi la pols a les denúncies d’abusos sexuals i pederàstia, protagonitzats per individus vinculats estretament amb l’església catòlica, els bisbes trenquen el silenci de tants anys de tirar-hi terra a acusacions semblants, per desmarcar-se d’investigar els presumptes casos de pederàstia a casa seva. Un portaveu de l’assemblea de bisbes ha justificat la seva rebequeria dient que no en sabien res, oficialment, de cap investigació i que, si per cas fos certa, a ells no els afecta perquè en tot cas es tractaria d’un afer intern del Vaticà. És diu que aquesta resposta i manca de col·laboració activa per part dels bisbes ha deixat parat al papa Francesc, perquè d’acord amb les regles canòniques les denuncies que arriben a la diòcesis s'han d'investigar “in situ” on s’han produït. Però alguns bisbes espanyols són del morro fort i no estant per cap “comissió independent de la veritat”, al contrari de França o d’altres països. Per aquesta raó, m’ha semblat que els mesells bisbes espanyol s’han guanyat a pols que els inclogui en aquestes reflexions dedicades pel blog durant la setmana dels barbuts, als barruts.
De totes maneres, els bisbes a la meva manera de veure, primer s’haurien d’aclarir entre ells, perquè no és de rebut que mentre la Conferència Episcopal diu que no hi ha res a investigar i que si el Vaticà té ganes de remenar la merda que s'arremanguin ells mateixos que són tan savis, la COPE que, en teoria, és “l’emissora dels bisbes”, va assegurar que l’Església espanyola es posaria les piles per treure’n l’entrellat de les denuncies de pederàstia que l’esquitxaven. Dues versions contradictòries de com pensaven actuar pel que fa a tibar de la manta per treure’n el desllorigador de presumptes conductes improcedents, per part de clergues, frares o seglars treballant per l'església. Segons un informe de 385 planes lliurat pel diari EL PAÍS al papa Francesc i al cardenal Omella, els casos d’abusos sexuals a les escoles catòliques espanyoles expressament denunciats en els darrers setanta anys pujarien a 602, i les víctimes sumarien unes 1.237. El cas més antic, data de 1943 i el més recent, de fa quatre dies, el 2018. Aquest informe confidencial va ser lliurat al Papa el 2 de desembre passat, aprofitant l’ocasió els periodistes, durant el seu viatge a Grècia. El recompte de víctimes deriva tant de les declaracions directes dels afectats com de testimonis que majoritàriament diuen que els abusos eren un secret de domini públic. Segons EL PAÍS, el modus operandi habitual era “el de professors que agredien sexualment tota la classe, amb diversos cursos a càrrec seu, i que van estar durant anys en un o més col·legis”. Però els bisbes segueixen negant-ho i diuen que no saben de què els parlen.
A l’Església francesa, en canvi, aquest peliagut assumpte se’l miren tocant més de peus a terra, amb pragmatisme i tarannà cristià. I com que els bisbes francesos no pensen amagar el cap sota l’ala com els seus “germans” de l’altra banda dels Pirineus, es veu que busquen diners sota les pedres com esperitats per fer front a les possibles indemnitzacions que els hi poden reclamar les víctimes d’abusos sexuals, que en fan responsables directes a gent d’església. La Conferència Episcopal francesa, a diferència de l’espanyola, s’ha compromès a assumir aquesta responsabilitat. empenyorant si convé, part del seu patrimoni. Ho consideren una reparació moral ineludible, després que un informe devastador d’una comissió d’investigació independent, conclogui que només des de l'any 1950 estan documentades 330.000 denuncies per abusos sexuals, majoritàriament a menors d’edat, comesos per clergues o frares, principalment en escoles o campaments juvenils. Els bisbes gals preveuen que “la broma” els hi pot costar vora de 20 milions d’euros; però, em temo que són molt optimistes. En qualsevol cas, en honor a la veritat s’ha de reconèixer que aquests bisbes veïns no parlen a la babalà, sino que ja han posat fil a l’agulla. El bisbe de Creteil, per exemple, a la perifèria de Paris, va fer saber als seus feligresos abans de Nadal que posava a la venda la seva residència personal (una mansió de 250 metres quadrats edificats, amb dotze habitacions i un jardí de mil metres. Sembla que també se li volia buscar comprador a la seu de la mateixa Conferència Episcopal, al districte VII de Paris, un edifici de set plantes en un terreny de 5.300 metres quadrats; però es veu que seria difícil de vendre degut a que l’edifici està catalogat pel seu valor històric. Però, almenys els bisbes gals demostren bona voluntat i ganes de netejar el seu femer.
Segons EL PAIS, el “quart poder” que una vegada més ha aixecat la llebre d’un escàndol moral o de corrupció política, considera que la negativa de la Conferencia Episcopal espanyola a recolzar una investigació oficial sobre la pederàstia clerical fa palès que alguns bisbes, com ja ens temíem, no combreguen amb els desitjos de fer net del papa Francesc, després de conèixer l’informe periodístic que acusa amb noms i cognoms 251 capellans, frares i algun seglar de torna. Els bisbes diuen que el Papa no els hi ha demanat personalment ni “oficialment” res; però deixen clar que no li donen cap credibilitat al treball periodístic i algun prelat més bocamoll no s’ha estat d’atribuir les imputacions canalles a una “campanya de desprestigi orquestrada pels menja capellans de tota la vida”. Alguns dels sacerdots acusats, és cert que fa temps crien malves, però no per aquesta raó s'ha d'arxivar l'assumpte, ja que les víctimes que encara són vives reclamen una reparació, encara que sigui pòstuma. El Vaticà, des que el papa Francesc en porta les rengles, té tan clares les actuacions que s’han d’emprendre en cas de denuncies de pederàstia clerical, que el darrer mes de juliol va publicar una mena de full de ruta que no es presta a dobles interpretacions. La jerarquia diocesana ha d’activar una comissió d’investigació de seguida que en tingui coneixement de l’acusació d’abusos sexuals, no sent indispensable una denúncia formal; n’hi ha prou que se’n tingui coneixement a través pels mitjans de comunicació, de les xarxes socials o, inclús, quan només es tracta d’un rumor que circula massa. Però, de moment, els bisbes espanyols s’hi posen de gairell, i seguint la beta als membres més carques i repatanis s’han blindat en una defensa numantina, i no pensen treure el cap d'estruç del forat sota terra. Quina barra! A la meva manera de veure, però, aquesta resistència numantina té els dies comptats, ja que vull creure que els carques no tenen tanta força ni influència com per imposar el seu criteri reprimit als de la colla que es declaren progressistes. I, sobretot, perquè com deia la meva àvia: “allà on no hi ha mida, ella mateixa s’hi posa”. I com que no són idiotes, ja veureu com dintre de quatre dies baixaran del burro, pel pa que se’ls hi donaria en cas contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada