dissabte, 8 de gener de 2022

ELS CAPS DE SETMANA REFLEXIONEM ESPIGOLANT “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Seguint la costum començada l’any passat, els caps de setmana us proposo reflexionar sobre testimonis espigolats de la secció de “Cartes al Director” publicades als diaris de casa nostra. Ho faig perquè com es deia en aquell "Parlament de Paper" inventat per "La Codorniz" hi diuen la seva ciutadans carregats de la "seva" raó, però quina opinió tenen tot el dret a que sigui escoltada. Dues advertències, per evitar malentesos: 1ª)- Les selecciono pensant que el contingut és interessants, però no significa que el subscrigui i 2ª)- Les reprodueixo literalment en la llengua com han estat publicades. Us desitjo, doncs, que sigueu feliços aquest cap de setmana i sempre, i us espero dilluns per encetar noves reflexions)

LES RESTRICCIÓNS A CAUSA DE LA COVID-19, EN LA UNIVERSITAT.- Estimat senyor director, em dirigeixo a vostè en qualitat d’alumna universitària amb la finalitat de transmetre les meves incomoditats sobre com està afectant la Covid-19 i sobre tot un seguit de contradiccions repletes d’injustícia. Concretament, sobre les millores que hi pot haver en l’àmbit educatiu, juntament i relacionant-lo amb el que succeeix als transports públics. Tot plegat, un tema del qual no se’n parla i on els estudiants de totes les edats no sortim gens beneficiats. Com bé sempre s’ha dit, la equitat ha d’anar de la mà amb la qualitat de la vida de les persones, i el sistema educatiu hauria d’ajudar i beneficiar molt més a tots els estudiants, permetent un bon desenvolupament tant sanitari com educatiu. Em pregunto per què no es té cura del descontrol existent als transports públics on la massificació en hores puntes és molt elevada, així com tampoc es té cura del gran nombre d’estudiants que acudeixen a classe, especialment en època d’exàmens, on no hi ha prou distància de seguretat ni espai personal. Tot és contradictori, només es prenen mesures absurdes per satisfer l’opinió pública. Així doncs, em remeto a dir que des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, les mesures no estan sent ni molt menys les millors; es diu de portar la mascareta pel carrer tot i que els experts consideren que no és una mesura efectiva i, per contra, no s’inverteix més a la sanitat, tampoc als centres educatius ni al transport públic. Cal invertir en personal sanitari, en espais més adequats, més personal docent i fer una forta inversió en els transports públics. No hi ha eficiència i tothom mira pels seus interessos i beneficis. La mala gestió està present contínuament i el col·lectiu d’estudiants patim les conseqüències. Agraint la seva atenció, m’acomiado esperant que es faci ressò dels neguits i preocupacions que tenim els estudiants i, en extensió, la resta de la societat. (Maria Duran Palleja – Girona- Diari de Girona)

BRINDANT PEL 2022 AMB POR.- M’agradaria començar el 2022 amb el cor tranquil, amb més dolçor i menys amargura per tot allò abusiu, avariciós i pervers. ¿De què serviria continuar fent-me mala sang per situacions injustes i abusives o per persones petrificades, que no hi veuen o que no hi volen veu-re? Enguany he après la lliçó de que val la pena vetllar per mi i pels qui m’estimen de manera sana i respectuosa, deixar-me de rancors ja que estem de passada en aquesta vida fràgil i efímera a la vegada. Que el 2022 sigui un any revolucionari, sanador, de canvis de política i enforteixi a les persones treballadores de criteri i consciència. Que s’acabi el sistema injust definitivament i en comencem un de nou més equitatiu. Que la llei vagi a favor de la persona treballadora i honrada, als qui hem pagat de manera fidel tots els abusos de poder que hem patit fins al dia d’avui. La vida és un bumerang, fem el bé i aquest vindrà. (Francesca Barti Comalat – Cadaqués – Diari de Girona)

VISCA L’AVORRIMENT!.- Quina sensació és la d'aquesta de tarda de diumenge? Quina mandra tinc a sobre... Poc es parla de la importància de l’avorriment. La gent s’obnubila amb el mòbil, a Instagram o Tik-Tok tot buscant d’escapar d’aquest buit que es genera al cos quan ens avorrim. En el moment actual de les societats privilegiades no hi ha espai per quedar-se en blanc mirant al sostre, tot són estímuls i més estímuls a moure’ns, vivim condemnats al continu entreteniment. És important tenir moments d’absolut avorriment, d’aturada, de descans de pantalles, de deixar descansar la ment sense frustrar-se per no fer res. La gent té por de parar per la idealització de la productivitat. Ser productiu contínuament és una cosa insostenible, som una muntanya russa d’estats anímics i hom no s’ha d’escapar de l’avorriment sempre que es presenta, cal donar-li la benvinguda dins la nostra ment, saturada per poder reposar i que aquest buit es converteixi en plenitud amb les piles recarregades. (Susana Garcia Dorta – Lleida – Diari el Segre)

ACCIDENTS DE MOTO.- Aquests dies he tingut temps de mirar una estadística que fa temps em preocupa: la dels morts per accident de moto, que no són pocs. L’any 2004 va sortir una absurda llei que permetia conduir una moto de fins a 125 a persones amb tres anys de carnet de cotxe, encara que no haguessin tocat mai cap moto. A partir del 2005 els accidents han anat pujant. S’han venut un munt de motos, si, però a canvi de què? No tots els accidents són culpa de l’estat de les carreteres, de la velocitat o de les imprudències. Abans de treure noves lleis s'hauria de pensar en les conseqüències que tindran. (Jordi Pelfort Roset – Igualada – La Vanguardia)

ELS JOVES NO SOM DÈBILS NI IRRESPETUOSOS.- Una carrera com a mínim, tres idiomes, un màster, anys d’experiència, vehicle propi i una llarga llista d’altres requisits. Tot això és el que ens demanen als joves que busquem feina. I no parlo d’una feina amb unes condicions dignes, sinó qualsevol feina que et permeti tenir uns ingressos. Suma-li gairebé dos anys de pandèmia en que han limitat la nostra llibertat personal a nivells descomunals, i la pressió familiar i els estàndards socials a que hem arribat. Quin és el resultat? Una generació de joves amb una gran capacitat d’adaptació i amb personalitats fortes, però que no se senten així. Ens han fet creure que som dèbils i irrespectuosos, que no sabem el que és l’esperit de sacrifici i que no tenim interès per res. Hem de canviar aquesta manera de veure i tractar la nostra generació, perquè a llarg termini tindrem una població insegura i trista. (Laura Cantero – Sant Cugat del Vallès – El Periódico)

¿ALEMANIA SE EQUIVOCA? - Los gobiernos de España y muchas de sus comunidades autónomas derrochan y suben impuestos. Mientras, socialdemócratas y verdes alemanes hacen políticas de ahorro, bajan impuestos y apuestan por ser autosuficientes enérgicamente gracias al gas (en Francia, con energía nuclear). ¿Aquí somos más listos? ¿Incrementando gasto público, endeudándonos aún más, conseguiremos sobrevivir? ¿Seremos autosuficientes enérgicamente cuando esté nublado y no sople viento? Esto me recuerda aquel conductor que circulaba por la calzada contraria e intenta convencer de que son los demás los que están equivocados. Lo peor es que cuando nos demos cuenta del error quizás ya habremos perdido nuestra vida y nuestros ahorros. (Fernando López Clarós – Barcelona – La Vanguardia)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada