ELS CAPS DE SETMANA REFLEXIONEM ESPIGOLANT “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Els caps de setmana us proposo reflexionar sobre testimonis espigolats de la secció de “Cartes al Director”, publicades als diaris de casa nostra els darrers 8 dies. Ho faig perquè, com es deia en aquell "Parlament de Paper" inventat per "La Codorniz", a les "Cartes al Director" hi diuen la seva ciutadans carregats de la "seva" raó, quina opinió tenen tot el dret a que sigui escoltada. Dues advertències, per evitar malentesos: 1ª)- Que les hagi seleccionat no vol dir que subscrigui sempre, i 2ª)- Que les reprodueixo literalment en la llengua com han estat publicades.

Us desitjo, doncs, que sigueu feliços aquest cap de setmana i us espero dilluns vinent per compartir noves reflexions que en ajudin a pensar abans de parlar)

EL PIRINEU I L’ECONOMIA VERDA,. L’economia de les Valls Pirinenques s’ha basat en les darreres dècades en la coneguda «dieta alpina», els ingredients principals de la qual eren el turisme alpí, l’explotació agropecuària i forestal i la indústria agroalimentària. Aquesta fórmula creava excel·lents plats minimalistes, d’aparença altament suggestiva però amb data de caducitat impresa (2020), a causa de la irrupció de la borrasca pandèmica del post-coronavirus que posarà a prova la solidesa dels fonaments de l’economia pirinenca després d’una etapa econòmica dolça impulsada per favorables vents de cua. Així, l’energia verda estaria emergint com alternativa per fomentar l’economia circular, minimitzar l’empremta de carboni i optimitzar la cadena de valor afegit, amb la consegüent creació de llocs de treball fixos que possibilitaran el creixement demogràfic de les valls pirinenques. L’escalada dels preus del gas i l’electricitat hauria sorprès Europa amb les reserves de gas en mínims històrics (70%) i hauria escenificat el fracàs rotund de les polítiques energètiques d’una Unió Europea incapaç d’aconseguir la autosuficiència energètica utòpica, que en el cas espanyol es veurà agreujada per la retallada de subministraments del gas algerià. Així, Algèria exportava el seu gas a Espanya a través del gasoducte Magrib-Europa que passa pel Marroc però que ja no està operatiu després de la ruptura de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc, quedant només en actiu el gasoducte Medgaz que uneix Espanya i Algèria a través de la Mediterrània, cosa que es traduirà en una sensible reducció del gas algerià, quedant com a esperança el gasoducte Europeu que transporta el gas noruec a la Península a través dels ramals Larrau-Calahorra i Urrugne-Irun. En aquest context, emergeix l’energia verda com a alternativa energètica, cosa que implicarà la conversió de l’actual indústria forestal cap a explotacions que cultivin espècies de més valor afegit o que produeixin de manera sostenible la biomassa necessària per reduir la dependència dels combustibles fòssils i d’allò que seria paradigma la planta de biomassa d’estelles de fusta d’Aoiz (Navarra), que estarà operativa el 2022. Així mateix, atesa l’actual conjuntura d’emergència energètica i que la producció d’estelles de fusta és més barata que la de pèl·lets, no seria descartable la instal·lació de noves plantes de biomassa d’estelles al Pirineu que utilitzaran la fusta d’aprofitaments forestals en població properes, que possibilitarien el creixement demogràfic de les valls pirinenques. (German Gorraiz – Navarra – Diari Girona

ELS ANTI-VACUNES.- Recordo que des que es va produir la primera vacuna de la història, que va ser la de la verola, a finals del segle XVIII, sempre hi ha hagut resistència a vacunar-se, malgrat que s’han evitat milions de morts amb aquesta i la vintena de vacunes que van continuar contra malalties que avui, fins i tot, han desaparegut del planeta. Però a l’època que vivim, saturada d’informació i coneixements, resulta reveladora aquesta protesta, contra la vacuna contra la Covid-19. Ho hem viscut amb el tennista número u del món, en què són cridats a capítol les institucions, els governs i les empreses farmacèutiques, i que ens parla de un des-afiament cultural i educatiu que no es resol amb campanyes milionàries i eslògans fàcils. Si la llibertat individual és un dels primers béns de tot ésser humà, no podem oblidar que aquesta llibertat individual sempre ha d’entendre’s en relació amb el bé dels altres, en relació amb la veritat i la responsabilitat. (Jose Morales Martin – Palafrugell – Diari Girona)

ESO QUE TU ME DAS.- Som una família que ha patit la Covid-19, la variant delta, quan l’òmicron estava al zenit de la seva expressió i ens vam sentir força estimats per la mala sort. La vida no deixa mai de sorprendre, i a nosaltres ens ha sorprès amb la seva cara dolenta, una pandèmia agressiva que ens ha portat al Dragon Khan més intens, però també ens ha dut a passejar per la platja més tranquil·la. Hem descobert tantes sensacions com persones hi ha al món. Durant l’estança a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Arnau de Vilanova, vam sentir una gran admiració envers tot l’equip per la seva tasca, el seu compromís, la seva vetlla, la seva humanitat i, per damunt de tot, per estar sempre amatent de les persones. A l’UCI vam observar que la mala sort s’havia allunyat i que començàvem a notar que la bona sort era la nostra pretendenta i érem feliços. Volem agrair al personal de neteja, els zeladors, els auxiliars d’infermeria, l’administrativa, els/les infermers/eres i els/les facultatius/tives per tota la força, experiència, cooperació, coneixements i professionalitat. En definitiva, per mirar als ulls i acaronar amb les paraules. Ja solament ens resta agrair profundament l’aixopluc rebut tot recordant una de les cançons més boniques del nostre estimat Pau Donés, Eso que tú me das. "Eso que tú me das / es mucho más de lo que pido / todo lo que me das / es lo que ahora necesito. Gracias por todo lo que recibí. / Gracias a ti / seguí remando contra la marea". ( Família Xandre Roig – Lleida – Diari El Segre)

LA FUNCIÓ PÚBLICA.- Després de l’escàndol dels sous dels funcionaris del Parlament, crec que surt a la llum pública, a part de la negligència dels polítics, tot el tema de la funció pública, treballadors públics i treballadors essencials i els seus privilegis. Blindatges i condicions marcades pels sindicats privilegiats i permesos pels polítics. Avui en dia, la despesa pública no té fi i per acontentar els treballadors i la pau social se’ls permet tot. Mentre s’envia a la misèria milers d’autònoms, emprenedors i petites empreses, ells segueixen augmentant els seus privilegis, i això val per tots: polítics, funcionaris, treballadors públics, sindicalistes... Exemples d’això són els incomptables privilegis que tenen que farien posar les mans al cap a qualsevol treballador: deutes indecents com poden ser els de TMB, vagues salvatges com les dels maquinistes de Renfe, privilegis –encara més?– de funcionaris de presons, la mateixa CCMA, i tants i tants llocs i càr-recs, ex càrrecs i pagues indecents, dietes, vacances, compensacions, dies de lliurament, pagues extres, despeses vàries, un percentatge de baixes amb què qualsevol empresa hauria de plegar, feina per a tota la vida... Compte! Res que no tingui multiplicat l’Estat espanyol i tantes autonomies, però si volem ser diferents i millors potser que comencem ara ja. S’hauria de reformar de dalt a baix. Qui s’hi atreveix? (Pol Amat – Barcelona – Punt Diari)

SOBRE EL 25% DE CASTELLÀ A L’ESCOLA- Políticamente soy de lo que antes se denominaba centroderecha, y no soy independentista, con todo mi respeto para ellos. Soy italiano y llevo residiendo en la magnífica y acogedora Barcelona desde el año 1969. En todo este tiempo nunca he tenido el menor problema con el catalán, al revés, lo chapurreo con alegría con mis amigos, como lo hacía con mis clientes. Lo siento por Casado por la inútil polémica que ha montado. Un político malo solo sabe destruir mientras que los buenos construyen (Sandro Torres – Barcelona – La Vanguardia)

 

RECORDEU QUE AQUESTA ÉS LA REFLEXIÓ 2.544 NETA DE POLS I DE PALLA, LA QUAL PODEU LLEGIR TAMBÉ ACCEDINT AL BLOG, CLICANT SIMPLEMENT A GOOGLE “A LA MEVA MANERA DE VEURE”