ELS CAPS DE SETMANA REFLEXIONEM ESPIGOLANT “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Els caps de setmana us proposo reflexionar sobre testimonis espigolats de la secció de “Cartes al Director”, publicades als diaris de casa nostra els darrers 8 dies. Ho faig perquè, com es deia en aquell "Parlament de Paper" inventat per "La Codorniz", a les "Cartes al Director" hi diuen la seva ciutadans carregats de la "seva" raó, quina opinió tenen tot el dret a que sigui escoltada. Dues advertències, per evitar malentesos: 1ª)- Que les hagi seleccionat no vol dir que subscrigui sempre, i 2ª)- Que les reprodueixo literalment en la llengua com han estat publicades.

Us desitjo, doncs, que sigueu feliços aquest cap de setmana i us espero dilluns per compartir noves reflexions)

LES GRANGES INTENSIVES.- No havíem quedat que la lluita contra el canvi climàtic era prioritària per salvar el nostre únic planeta d’una destrucció imminent? Les afirmacions del ministre Garzón (més o menys desafortunades en la forma) en contra de la ramaderia intensiva / industrial, són un petit pas de coherència a favor d’això: Visc en un poble (un de tants) on una de les prioritats de l’ajuntament és la construcció de granges de porcs on viuen amuntegats i maltractats; les capes freàtiques dels nostres camps estan saturades, ja no tenim aigua potable i la terra està esgotada i l’atmosfera contaminada de tant fertilitzant, tant antibiòtic i tant purí... Al final, només per engreixar-los per ser exportats. La ramaderia extensiva, sostenible i saludable, aquesta és la que volem per a la nostra salut i la del nostre Planeta! (Lola Arpa Vilallonga – Peratallada – Diari Girona)

HI TINC DRET?.- Massa sovint ens trobem –a l’aula, a la ràdio, a «serveis socials», a la perruqueria, etc.– qui ens diu: «hi tinc dret!». És una de les afirmacions més contundents: és un tema vital, de justícia. Tota justícia consisteix a «atorgar a cadascú el deu dret». Vull expressar-los en breu algunes categories en joc i, si volen debatre-ho, posem-nos en contacte. Tres idees: (a) hi ha tres nivells, com concèntrics, de drets: els humans, els civils i els polítics (segons siguin per a tota persona, per la societat on vius i en raó del règim normatiu). Convé distingir-los: per exemple, als USA hi ha pena de mort; a Burundi crec que no hi ha assegurança d’atur; i a Corea del Nord no hi ha eleccions (dret humà, social o polític, respectiva-ment); (b) els drets «humans» ho són des de sempre; ara bé, només s’han anat reconeixent per onades (es parla ara d’una 4a generació: això s’estudia a l’ESO); i (c) si algú té un dret, d’altres tenen deures: és bo no oblidar-nos-en. Siguem eixerits, i prou de feixismes xenofòbics o ideològics. Tot «populisme» és només emocional, ben poc racional i gens raonable. (Xavier Serra – Besalú – Diari Girona)

MASSA CONTROLATS?-Anem a pams. No seré jo qui qüestioni res sobre garantir la seguretat mundial. Només faltaria! Però, és clar, tampoc accepto perdre la meva llibertat més íntima. Que, gràcies al teu GPS del teu mòbil, puguin saber a on has tingut un suposat accident és molt lloable per seguir vivint i ajudar els que et busquen. Poder saber a on és la teva filla o fill també diria que forma part de la seguretat humana més preuada, encara que aquell misteri de no saber què fan els més jovenets, que tenen tot el dret a descobrir la seva nova vida..., diria que hauria de formar part del respecte més sincer! O sigui, aquella emoció de què deu fer el teu ésser més estimat i protegit, diria que es mereix un mínim de confiança. Però el que ja no arribo a entendre és que quan un dia vas a comprar una ampolla de vi per a un sopar i que, per quedar bé, adquireixis un bon producte per raons òbvies, et segueixin la pista. El lloc de la compra era una botiga gens convencional i, a més a més, vaig pagar amb diners. Per tant, diria que no vaig deixar cap rastre de la meva persona. La meva sorpresa ha estat que, al cap d’un parell de dies, la mateixa marca de vi, la trobo al meu Facebook, Instagram i mòbil dient-me que la compri cada dia per la seva qualitat! Massa control...? Doncs sí, i em fa molt fàstic tanta manipulació! (Albert Altés Segura – Llançà – El Punt Diari)

DEMANARAN PERDÓ ALS PROFESSORS DE L’IES EL PALAU?- En unes recents declaracions, el nou portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha reconegut que a l’IES El Palau d’aquesta localitat “no hi va haver adoctrinament” per part dels seus professors i que allò només fou “un malentès”. És d’agrair” la sinceritat d’aquestes declaracions, quatre anys després d’aquells fets, durant els quals nou professors de l’esmentat institut patiren una autèntica campanya de difamació en ser imputats per haver “humiliat” fills de guàrdies civils l’endemà de l’1-0. Una campanya participada pel mateix partit de Cs i, especialment, pel seu líder Albert Rivera en reproduir un tuït amb els noms i fotografies d’aquells professors que havien aparegut en un indigne reportatge d’El Mundo amb uns titulars tan insultants com ara “Los nueve profesores de la infamia”. Demanaran ara perdó Cs, El Mundo i tots aquells altres qui, com Societat Civil Catalana o “Asamblea por una Escuela Bilingüe”, aprofitaren un cas aïllat com el del Palau, obviant el dret a la presumpció d’innocència dels professors, per arremetre contra tota l’escola catalana, acusant-la d’adoctrinament” i d’estar “al servei de l’independentisme” tal com va quedar palès en la manifestació que protagonitzaren el juny del 2018 sota el lema “Ni sectarismo ni adoctrinamiento. Por una escuela de todos” (Josep Vilà Batlle – Barcelona – El Punt Diari)

SABER CASTELLÀ MATA LA LLENGUA PRÒPIA.- L’ús és la sang d’una llengua. Duem uns 40 anys de normalització lingüística. S’han fet tones d’estudis i campanyes per promocionar el català. Tanmateix, no hi ha hagut cap any que l’ús no anés en retrocés. Les organitzacions defensores de la llengua, per no caure en el desànim, o perquè qui dia passa any empeny, enganyen presentant dades sobre el coneixement. Però no té res a veure coneixement amb ús. Finalment, l’últim estudi ja clama al cel i no han pogut maquillar-lo. L’ús ja baixa prop del 30%. Arribats fins aquí, les dades són de mort en pocs anys. Aleshores, què ha fallat? Jo crec que no ha fallat res. Algú és tan innocent com per pensar que l’Estat hispànic, acceptant l’autonomia, acceptant les lleis de fireta del Parlament, acceptant el bilingüisme, no s’assegurava la desaparició de la nostra llengua? Espanya porta segles treballant el nostre extermini. Creieu que la “transició” havia canviat aquesta inèrcia? L’estat castellà supremacista sap molt bé què vol dir bilingüisme: mort més o menys ràpida però acceptada del català. El castellà és un deure; el català, un dret. Us ho tradueixo? “En cristiano, coño!” Per contra, els catalans seguim acceptant la mort abraçant el bilingüisme. Volem caure bé. No volem ser titllats de nazis per aquells que ens exterminen dia a dia amb un supremacisme evident. Curiós? No, només que tenim la ment colonitzada. Ens tenen ben controlats. No som ni lliures internament. (Eduard Baró Guillamón – Agramunt – Diari El Segre) 

PERDRE BOUS I ESQUELLES.- Heus ací una dita que equival a perdre-ho tot. No voldria que cap lector pensés que m’he begut l’enteniment. Si més no pel fet que no fa ni 10 dies que hem encetat l’any i hom pugui entreveure’s que em deixo portar per tons pessimistes. Ben lluny del que penso. Essent realista en base a les notícies que llegeixo i a la percepció de l’entorn, dedueixo que hi ha molt desgavell arreu... Amb el greuge afegit que la pandèmia encara fa per emmerdar més la troca. És ací que vull carregar, de bell nou, contra la classe dirigent. Em pregunto si saben on tenen la mà dreta. O tal vegada tan sols es contemplen el seu melic. Altrament no entenc com fan les coses tan matusserament. I com s’envaneixen d’una gestió política, econòmica i social francament nefasta. Tant a Madrid com a ací. (Josep Ballbè Urrit – Lleida – Diari El Segre)

FER POLÍTICA.- Tothom fa política, és la grandesa de la democràcia. Quan un diari o periodista fa un editorial o un article d’opinió (de contingut polític o no), està fent política. Quan una associació veïnal, social o sindical surt al carrer a manifestar-se, s’està fent política. Totes les vagues, tinguin el contingut que tinguin, són una expressió i forma de fer política. Aquest que us escriu, expressant la seva opinió i des del seu concepte de societat civil, està fent política. Els amics de la Coordinadora de Marea Pensionista de les Terres de Lleida ho expressen molt bé, diuen que són apolítics perquè no recolzen cap partit polític, però que ells fan política. I és clar que sí! Quan proposen i defensen un model per a les pensions, estan fent política. Tota organització de la societat civil fa política. Sí, tothom fa política i malament aniríem si no fos així. (Jesús Garcia Boadella – Lleida – Diari El Segre)