El meu sociòleg de capçalera, John Sexton, ha fet una autòpsia intel·lectual al concepte llibertat, molt més encertada que la tavernària interpretació que de llibertat n’ha fet l’actual reina del mambo madrileny, que es pot resumir en poques paraules: “Els estats tenen una tendència natural a acaparar poders i reduir les llibertats de la població i les situacions per por col·lectiva constitueixen un escenari perquè ho facin. Molts ciutadans (així ho confirmen les enquestes) estan disposats a sacrificar els seus drets civils a canvi de seguretat. Als qui s’han perdut amb el pretext de l’11-S i el terrorisme islàmic ara s’hi afegiran els que es perdran amb l’excusa de la pandèmia. Per un govern no hi ha res millor que una població emmordassada i temorosa, que en comptes de protestar es quedi quieta a casa”.
En temps de pandèmia hi ha velles paraules que tornen a escoltar-se amb certa freqüència i al costat del concepte “llibertat” tot sovint treu el nas el de "fraternitat". D'aquells mítics valors de llibertat, igualtat i fraternitat ja només alguns republicans de la vella escola, i no pas totes les noves fornades, s’hi troben bé. Amb la llibertat i la igualtat els republicans de les noves generacions encara s’hi identificaven sense gaires reserves, però això de la “fraternitat” els sonava a capellanada. Fins fa poc, que se’n torna a parlar de la fraternitat perquè hom sembla que s’ha adonat que qualsevol dels grans problemes de la humanitat malament rai si no es compta amb aquest vincle entre les persones, que les porta a interessar-se fins a tot per allò que afecta als altres més que a un mateix. Problemes com el de la immigració econòmica i dels refugiats polítics, o les creixents desigualtats socials sembla que haurien de rellançar el sentit de la fraternitat com un valor a vetllar, a l’hora de fer front a l’atur i a la pobresa com a danys colaterals inevitables de la merda del virus.
Però no tothom pensa igual, i quan semblaria que en temps de pandèmia les grans companyies farmacèutiques que han aconseguissin desenvolupar les primeres vacunes, amb subvencions de molts Estats, tindrien la possibilitat d’afanyar-se a escampar el remei “fraternalment” arreu del món, resulta que prioritzen uns països més que altres en funció del que estiguin disposats a pagar o a pressionar. I mentre es tenen noticies dels extraordinaris beneficis obtinguts els primers mesos de producció, arrufen el nas tan aviat com darrera la pancarta del “fraternalisme” es reclama llibertat per a les patents de fabricació i acusen els blasfems que gosen portar la fraternitat fins aquests extrems demagògics, d’atemptar contra el dret a la propietat intel·lectual. Qui sap si per aquesta raó de “preservar” la propietat intel·lectual els contractes entre farmacèutiques i països acaparadors dels estocs de vaccins es guarden i es protegeixen sota pany i forrellat que no hi ha manera que es facin públics, des de la primera plana fins a tots els annexes. I les velocitats de vacunació esdevenen patèticament un nou miserable factor de confrontació geopolítica.
I per si no n’hi havia prou, ara sota l’aparença de recuperació de la normalitat ens volen fer creure que posant de moda els tests d’antígens serem lliures com uns gínjols i cadascú podrà decidir autònomament quant surt, quan entra i amb qui se’n va a sopar. Però aquesta musica celestial, per encantadora i neutre que soni, em sembla que no aconseguirà fer-nos oblidar que estarem, fins qui sap quan, en règim de llibertat vigilada i que, a més a més tota aquesta història dels tests ràpids no només cronificarà la dependència sinó que ens haurem de gratar la butxaca. Al Regne Unit es plategen substituir els períodes d’aïllament o quarantena de les persones que han estat en contacte amb positius per un test ràpid diari, només dos dels quals la sanitat pública subministrarà als ciutadans britànics de franc. França pretén que les proves ràpides de detecció siguin tan rutinàries com l’ús de mascareta i que, com a mínim, tothom se’n faci dos de tests per setmana. De moment, els francesos se les hauran de pagar aquestes proves de la seva butxaca, però es deixa la porta oberta a un reemborsament posterior.
A ca la senyora Merkel han fet un pas més. i de moment és l’únic país que els tests es podran comprar als supermercats a preus baixos, sense necessitat d’anar a les farmàcies. A Espanya, Sanitat ens farà l’article que els tests ràpids ens faran més lliures i més fraternals, perquè sotmetre's a l'auto-diagnòstic no requerirà personal sanitari i, per tant, reduirà la pressió assistencial dels centres de Salud. No sé si serem més lliures i independents, a mi personalment em costa de creure; però de cap manera serem més fraternals si cadascun dels tests ràpids l’haurem de comprar a uns 20 euros per cap, com a la resta dels països de l’entorn. I encara que ens en subvencionin algun per quedar bé, pensem que les subvencions també els acabem pagant “fraternalment” els contribuents, perquè no hi ha res “de franc”, i el que no es paga amb diners, es fa amb dinars. En resum, les farmacèutiques es faran més riques i nosaltres viurem més resignats a viure sota la mirada d’un altre gran germà: els test ràpid dels pebrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada