Follow by Email

diumenge, 30 de maig de 2021

EL DESASTRE COMENÇÀ RECOLLINT FIRMES; PER QUÈ REPETIR LA MATEIXA JUGADA?

Els humans són els únics que ensopeguen dues vegades seguides en la mateixa pedra, se sent dir. Unes vegades sona com si fos una disculpa (no s’hi podia fer res, “és cosa del gènere humà”), i d’altres, per justificar passa’ls-hi un drap per l’esquena els que entrompaseguen de nou (ja s’ha de ser sapastre, per fotre’s dues vegades seguides de lloros). Doncs, vet-aquí que avui els del PP estan a punt d’embolicar la troca per segona vegada, repetint un colossal error estratègic, per no dir aberració política, només pensant en el rèdit electoral immediat que en poden treure, enlloc de raonar amb seny de polítics amb sentit d’Estat o, si res més no, amb aquella “finezza” com els italians saben trampejar-se en política. Però, esclar, la gent pepera de “finezza” més aviat van peixos, perquè la seva especialitat carregada de màsters és irrom-pre com elefants en botigues de plats i olles. I ara que senten al clatell l’alè de l’Abascal competint per quin dels fos partits té la trompa més patriòtica, no poden mocar-se amb mitja màniga i tirar la pedra amagant la mà, encara que només fos per dissimular de cara a la galeria . Ara ja no es prenen ni la molèstia rebaixar la mala baba.

És possible que la jugada els hi surti bé per esgarrapar uns quants vots abonats de demagògia, com quan van cometre la barbaritat de carregar-se un Estatut de Catalunya, que constitucionalment no podia estar més dat, beneït i consagrat. Però a ells tant se’ls en fotia i amb la primera recollida de firmes massiva a tot el país varen aconseguir, ells sí que es poden apuntar aquest tanto i de ben segur els historiadors imparcials de demà així ho reconeixeran, de dividir Espanya i de matxucar qui sap si per sempre més la bona convivència amb la joia més preuada de la Corona, que segueix sent Catalunya malgrat els pesi. I avui, amb la convocatòria a bombo i plateret d’una nova creuada patriòtica de recollida de firmes en contra d’indultar uns presos polítics injustament condemnats, no fan res més que reblar el clau d’una discòrdia rancuniosa que serà a la llarga nefasta per a la salut democràtica de l’Estat i, també, per a la seva economia, en ser tan estúpids i curts de vista per a no entendre que apedregant Catalunya, les pedres acabaran ensorrant la teulada espanyola.

Suposo que tots sabeu de què parlo, però per si de cas algú es fa el ronsa o se li ha encomanat el virus conegut com “memòria de peix”, sapigueu que els capsigranys del PP la primera vegada que varen anar pels mercats a recollir firmes era per carregar-se i escopir un Estatut quin text, després de passar pel ribot del diputat Guerra, va ser aprovat pel Parlament, per les Corts Generals (Congrés i Senat), ratificat en referèndum pel poble de Catalunya i promulgat pel Rei. O sia, portar els papers més en regla era impossible. Si cap ànima de càntir no hagués rebobinat el procediment i obligat el Tribunal Constitucional a “interpretar” el Pacte d’Estat, els magistrats mai haguessin mogut fitxa de motu propi. Si rasparen el text de l’Estatut fou a petició d’un partit polític que no s’adonava que amb aquell rampell de ràbia forassenyat trencaven el darrer lligam que mantenia Catalunya enganxada, encara que en molts de casos fos a contracor, a l’ Estat de les Autonomies.

I ara van i tornen els del PP a cagar-la, arruixant amb benzina un conflicte que no ha deixat de cremar: negar-se a que el govern tramití indults per treure de la presó part del govern legítim de la Generalitat destituït i dirigents respectats per més de la meitat de la societat civil catalana. Ningú capaç d’observar la realitat amb una mica d’objectivitat pot negar que l’origen del conflicte entre Catalunya i Espanya és polític fins al moll de l’os; per tant, en virtut de la lògica més elemental els enfrontaments polítics només poden resoldre’s emprant desllorigadors polítics. Aleshores, voldria que aquests escalfabraguetes del partit Popular em diguessin quina alternativa ofereixen per resoldre el conflicte amb Catalunya. Als seus companys de viatge de Vox ja no els hi adreço la pregunta perquè ja em suposo la resposta: que els presos polítics es podreixin a la presó fins a complir íntegrament la condemna, mentre no demanin perdó.

 

Però els del PP, en principi voldria pensar que són una altra cosa i amb més o menys profit han estudiat democràcia; per tant, no puc creure que siguin tan rucs de jugar-se la credibilitat com a partit d’Estat per un plat de llenties rescalfades: oposar-se a les mesures de gràcia per acabar amb el conflicte que gràcies a ells es va crear, potser sí representi pa electoral per avui; però, quanta gana no els espera demà, si ara que encara hi són a temps tots plegats de baixar del burro, no s'empassen els fogots i es posen a treballar de veritat per aixecar el país. Només els descerebrats o idiotes irrecuperables poden pensar que no deixant de tibar la corda el problema s’arregla millor. I aquesta observació afecta a tots els que tiben la corda, siguin des d'un costat o de l’altra. La política de fer entrar els claus per la cabota mai dona resultat, tinguem-ho present. I el que sigui frare, que prengui candela.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada