Després de veure la manca de responsabilitat individual que s'esta fent palès aquesta matinada per respectar les recomanacions del govern per no empitjorar la situació sanitària, un cop aixecat l'estat d'alarma i retirat el toc de queda, no trobo les paraules adequades per expressar el que sento sense perdre els estreps.
Quan després de 83 dies de marejar la perdiu els dos gallets de l'independentisme són incapaços d'entendre's com bons amics per formar una tripulació ben avinguda que governi la barca que ens porti a l'Itaca promesa, no tinc paraules per manifestar la meva frustració, indignació i desengany.
Per tant, sense paraules serenes no puc escriure les meves reflexions de cada dia. Em prendré, doncs un descans tècnic com a protesta, i quan m'hagi refet de la mala llet que aquesta nit m'embarga, ja en tornarem a parlar. De moment, la carregada de piles haurà de ser més intensa que la darrera vegada, però no em faran callar: ja trobaré les paraules adequades. Però el que més m'emprenya avui és que això que està passant, fa setmanes que ho veiem a venir i ho pronosticavem. Per què son tan mesells aquests cony de polítics de pacotilla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada