Follow by Email

dimarts, 4 de maig de 2021

PER NO VARIAR, TAMPOC ES POSEN D’ACORD EN EL TOC DE QUEDA

El toc de queda a Catalunya és una de les mesures que s’han utilitzat per reduir els contagis de covid-19 i que s’ha mantingut inamovible des de l’inici de la pandèmia. El confinament nocturn o restricció de la mobilitat durant la nit, però, té els dies comptats en prorrogar-se l’estat d’alarma a Espanya a partir de dilluns. Tot i que el conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, va dir que una de les possibilitats que estudiava el govern és la d’endarrerir el toc de queda a Catalunya fins a les 23 o les 0 h, la portaveu en funcions del govern també en funcions, Meritxell Budó, ahir va apuntar que no hi haurà toc de queda a Catalunya sempre que les dades epidemiològiques continuïn igual. Al seu torn, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, sosté que encara no està res decidit: "és al llarg de la setmana que s'acabarà prenent la decisió definitiva i que se sabrà alguna cosa més després d’una reunió entre dimecres i dijous, per si s'ha de mantenir prèvia ratificació judicial. En tot cas la decisió es prendrà "en funció de les dades".

I quines són les dades? Del 26 d’abril al 2 de maig s’han notificat 9.015 positius confirmats amb una prova diagnòstica. Segons l’últim balanç de Salut hi ha 1.625 persones ingressades als hospitals i 479 a les UCI en estat crític. La setmana del 26 d’abril al 2 de maig s’han registrat 75 morts. Són bones o dolentes les dades? Doncs, tot depèn com sempre de les ulleres amb què es miri. Si fóssim alemanys, la Merkel ens diria que amb aquestes “notes” toca esperar unes quantes setmanes més; esclar que no sé si li’n pot fer gaire cas a la cancellera de formació luterana, ja que mentre colla fort els ciutadans que no es mouen de casa, no fila tan prim pels que s’esbargeixen en un destí turístic, com las Illes Balears, on les restriccions que respecten són mínimes. En tot cas, amb les dades epidemiològiques catalanes hi ha alguns països que no s’atreveixen pas a relaxar-se. La comunitat sanitària tampoc ho veu pas clar, això de passar en un dia del tot al res. I la ciutadania cada cop està més estabornida o afectada de diarrea mental, en veure com ara es diu cols i al cap de quatre hores naps.

Tothom voldria tenir màniga ampla des de dilluns vinent i desempallegar-se del toc de queda, de la mascareta i de totes les referències a pandèmia, a l’ensems que entri en vigor la derogació de l’estat d’alarma; però la gent no les té totes entremig de tantes contradiccions continues entre membres del propi govern, que no ajuden gens ni mica a crear un clima de confiança i serenitat pel que fa a la gestió de la crisi sanitària, ni de l’econòmica que aquesta ha arrossegat de mala manera. En opinió de molts observadors amb criteri propi força enraonat, sense una justificació científica indiscutible. No cal enumerar totes les incoherències que han caracteritzat algunes de les restriccions adoptades, creant sovint greuges comparatius entre diversos sectors de la població que s’han considerat especialment maltractats, perquè les queixes són de domini públic. A la meva manera de veure, però, el problema ara mateix rau en que si tots els arguments que té a favor de retirar el toc de queda a remolt de la claudicació de l’estat d’alarma, són els que la portaveu del govern de la Generalitat va defensar ahir en una televisió pública, francament em semblen fluixots, precaris i tan frívols que seria una temeritat tirar pel dret dilluns i al cap d’una setmana fer marxa enrere a cuita corrents, prenent a la gent la mel dels llavis.

I de tanta incoherència no n’és només culpable un govern de la Generalitat que vol i dol, sinó que també un executiu central té un morro que se’l trepitja: el president Sanchez va anunciar fa un parell de mesos que deixaria decaure l’estat d’alarma el 9 de maig perquè preveia que en aquella data la incidència de la contaminació s’estabilitzaria poc més enllà dels 50 casos diaris, quan la crua realitat és que estem avui a la ratlla dels 230. Tant se li’n dona al president? No passa res perquè s’estigui a la corda fluixa? ¿Són insensats els valencians que, amb uns resultats més que raonables, insisteixin en que no s’hauria de renunciar al toc de queda o el irresponsable és el president Sanchez? En algunes comunitats, entre elles la nostra, la pressió hospitalària si bé és cert que va a la baixa encara frega els números vermells. A què és juga, doncs? A una població que està farta de restriccions no se li pot posar el caramel a la boca sense estar-ne molt segurs de no haver-li de prendre per la força al cap de quatre dies. Millor que m’equivoqui, però em sembla que es volen fer repicar campanes i cantar-li el gori-gori a la pandèmia abans d’hora, sense valorar que més desenganys i expectatives frustrades no convenen a una ciutadania que ja fa massa dies que trampeja entre la incertesa i la indeterminació dels seus governants, i que està acabant la paciència davant tanta xerrameca, ocurrències i salacitats. 

Cap comentari:

Publica un comentari