A 125 dies de les properes
eleccions al Parlament de Catalunya, ja ha començat de sotamà la campanya i en
pocs dies veureu com es farà palès, una vegada més, el punt flac que pateixen
les democràcies a mig embastar: que els polítics parlen massa, que s’escolten
massa poc entre ells quan parlen i, sobretot, que no paren gens d’atenció a
allò de que realment el poble vol que es parli. I la nostra democràcia, malgrat
no ens agradi reconèixer-ho perquè alguns pensen que és eterna i més antiga que
Matusalem, en realitat és tendre, ingènua, fràgil, vulnerable i figaflor. I ho
seguirà sent mentre estigui empeltada d’esqueixos heretats per una España
entossudida en fer-nos de jardinera pels segles dels segles.
Dintre de no res els aparells dels partits polítics posaran
en marxa tota la maquinària per caçar, pescar o recollir vots. I encara que
faltin tants de dies, els que aspiren a ser candidats com qui no hi toca es
prodigaran per les tertúlies i redaccions intentant fent-se simpàtics a la
clientela potencial, però en el fons aprofitant qualsevol aparició pública en
els mitjans audiovisuals - si poden triar, en hores de gran audiència o
acaparant titulars de la premsa més influent -, per fer mèrits de cara als
aparells dels partits que hauran de col·locar-los "a dit" a les
candidatures, recitant un guió precuinat pels estrategues electorals a base de
tòpics i eslògans cridaners, que repetiran com cacatues infatigables,
refiant-se que a còpia de reiterar els mateixos missatges subliminals, aquests
acabin entatxonant-se fins el cervell dels ciutadans per tots els porus del cos.
En teoria, aquest temps d’impàs entre la convocatòria
d’eleccions i el dia de treure les urnes a passejar s'hauria d’aprofitar-se per
contrastar idees i sensibilitats, establint ponts de diàleg i fins i tot de
coalició futura en base a coincidències programàtiques. Ara bé, quan aquest
“estar en capella” es fa durar tant com quatre mesos seria massa bonic que la
partida es jugués amb la dosi de bona fe necessària per envoltar les urnes d’un
clima respirable i molt em temo que cada dia que passem a partir d’ara fins al
febrer vinent ens eixordarà el brogit de monòlegs insípids o potser abraonats,
però que no incentivaran la mínima oportunitat de diàleg constructiu a l’entorn
de consensos. I això passarà així per una qüestió molt senzilla. I és que
deixant de banda el bon rotllo personal entre determinats candidats, el llibre
d’estil dels aparells de cada partit en temporada de zel electoral, deixa clar
com l’aigua que sense remenar un bon marro per empastifar fins on calgui la
reputació dels adversaris i dinamitar les seves propostes, no es fa bullir
l’olla de cada casa.
Esclar que mai serà reconeguda aquesta llei de
doctrina dels llibres d’estil, perquè aquesta norma de règim interior també recomana
que de cara a l’aparador cal fer veure sempre que en l’escenificació de la
política tot són flors i violes, no obstant darrera el teló volin ganivets i
les cancalletes estiguin a l’ordre del dia. Per tant, a la meva manera de
veure, una temporada d’impàs electoral tan perllongada com la que ahir es va
encetar oficiosament permetrà, i gairebé diria que estimularà el joc brut i la
bronca diària. Però, el que més m’amoïna és que des d’avui fa tres anys el
simulacre de governança d’aquest país s’ha tirat endavant entre empentes i
rodolons amb un govern capat pel fet de tenir un president legítim a l’exili,
un president vicari “en funcions” i una majoria parlamentària tan pírrica, que
poques vegades s’han posat ses senyories punyeteres d’acord per resoldre
precisament allò que treu la son al poble. Avui mateix, tercer aniversari del
referèndum de l’1 d’octubre i del seu “mandat”, els partits sobiranistes
cadascú pasturarà les seves ovelles per prats diferents i els únics actes
unitaris els convoca una societat civil cada vegada més desenganyada. ¿Creieu,
de veritat, que si els parlamentaris es preocupessin tant pel futur de la gent
que pateix cada dia la retòrica eixorca dels polítics, haurien de permetre –
estant a les seves honorables mans evitar-ho –. mantenir el simulacre de govern
deixant-lo en funcions quatre mesos que se’ns faran més llargs que un dia sense
pa? ¿Algú em vol donar una sola argumentació lògica i entenedora per a la gent
del carrer que mira amb incertesa el seu futur en mans d’incompetents, demagogs
i somiatruites? Creieu que faríeu un gran favor a molta gent que no clapa
tranquil·la cada nit, pensant que demà serà un dia millor. I que quan es lleva
i es mira al mirall té la sensació que li han caigut a sobre deu anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada