LES OENAGÉS HAURAN DE FILAR PRIM A L’HORA DE SELECCIONAR COOPERANTS

La dona de César no només ha de ser honesta, sinó sobretot semblar-ho. Per la mateixa regla de tres, no n’hi ha prou que les oenagés estiguin com aquell qui diu per sobre del bé i del mal, també els seus cooperants i empleats han de portar la cara més neta que una patena. Però, per desgràcia, sembla que no sempre és així, sinó que hi ha un rajolí força continuat de rumors sobre conductes poc ètiques, per dir-ho embolicat amb paper de plata. Entre d’altres organitzacions d’aquest ram, els darrers anys han quedat esquitxades per conductes poc exemplars des de l’OMS fins Oxfam, Unicef, World Vision, Metges sense Fronteres, Save the Children i Pla Internacional, per citar només les de més renom. Ep! Parlo de “rumors”, perquè és cert que no sempre aquestes brames s’han traduït en denuncies concretes; la majoria de vegades, també cal dir-ho, perquè les víctimes sembla que tenen por de patir represàlies si se’n van del bistec, com es diria en el castís vocabulari mafiós. Però, no obstant això, d’escàndols confirmats n’hi ha més dels que m’agradaria, per seguir creient en la bondat humana.

          Sense anar més lluny, a Haití fa un parell d’anys es va acusar Oxfam de tapar sota una catifa que alguns dels seus cooperants havien llogat o exigit serveis sexuals, inclús de menors, després del terratrèmol del 2010. I fa quatre dies, més de 50 dones van denunciar que treballadors de diverses organitzacions humanitàries en van abusar i les estaven explotant sexualment des del 2018, d’ençà de la crisi de l’èbola, a Beni, a l’est del Congo. Els cooperants assenyalats són de diverses nacionalitats: Bèlgica, França, Canadà, Burkina Faso, Costa d’Ibori i Guinea. I tant l’OMS com la mateixa ONU asseguren estar indignades per aquests fets. Ara bé, es tem que el nombre de víctimes pugui ser molt superior ja que, tal com ressenya “La Vanguardia” de dijous passat, fent-se ressò d’un informe de l’agència Reuter: “... els xofers de les oenagés trobaven tan normal portar les víctimes als hotels per a les trobades sexuals com comprar menjar en un supermercat”. Segons aquest informe, “la majoria eren cuineres, netejadores o empleades amb contractes temporals que cobraven sous de misèria... Diuen algunes que les feien beure alcohol, d’altres asseguren que van ser emboscades en oficines i hospitals, i altres que van ser tancades amb pany i clau en habitacions on els homes, la majoria metges, sanitaris o administratius de les oenagés amenaçaven d’acomiadar-les si no s’hi posaven bé”.

No sé quanta merda es trobarà després d'aixecar la catifa i de burxar-hi en aquesta bassa de porqueria, però a la meva manera de veure és molt important que se’n tregui l’entrellat el més aviat millor de tot plegat. Perquè en un món ple de pessimisme i desenganys per les barbaritats de tot ordre que s’hi cometen, tan contra les persones com contra el mediambient, a les oenagés molta gent encara les té en un altar com a referent i exemple de solidaritat i justícia social, i només en parla bé, amb respecte i admiració dels seus voluntaris. Per tant caldrà que cadascuna d’aquestes organitzacions procuri passar per una cura de desintoxicació de la seva reputació i afini la selecció i acollida de cooperants, perquè no se’ls hi coli al cistell del voluntariat cap poma podrida que acabi contaminant les altres i enterbolint una imatge que necessitem que es mantingui impecable. Perquè si tampoc poguéssim creure en l’honestedat d’aquestes organitzacions altruistes, desinteressades i valentes, ¿què ens quedaria per seguir confiant que, a pesar de totes les misèries, aquest món es salvarà gràcies a les bones persones?