dissabte, 3 d’octubre del 2020

EN TRUMP A L’HOSPITAL, MADRID FENT VEURE QUE ESTÀ TANCAT I LES MASCARETES DE’N PIQUÉ.

 

        Més d’un deu haver pensat, quan s’ha assabentat que en Trump havia estat evacuat a un hospital contagiat del virus de moda, que a tots els porcs els arriba el seu sant Martí. I és que aquest home ha fet més mal que una pedregada des que, ves a saber a través de quins encanteris, va atrapar la presidència de l’encara primera potència mundial malgrat cada dia va més pota ranca, sentint l'alè de la Xina al clatell. Concretament, pel que fa a la pandèmia s’ha convertit en l’oracle mundial dels que se’n fotien de totes les recomanacions sanitàries per aturar els contagis, fins a l’extrem d’aconsellar que qui tingués tos es prengués un cullerot de lleixiu en dejú i que la mascareta la llencés a la bassa perquè no servia de res. En el darrer debat electoral va ridiculitzar la costum del seu contrincant de protegir-se sempre la boca i el nas, quan ell segurament ja estava covant la malaltia. Costa de creure que un dirigent tan important fos tan sapastre i bocamoll de dir totes les bajanades que va dir i fer totes les bestieses que va fer, començant per tallar relacions amb l’organització mundial de la salut, no parlar-se amb el seu principal assessor sanitari i felicitar els que van anar amb rifles al Capitoli de Michigan per intimidar la governadora – demòcrata, per descomptat – i forçar-la a aixecar el confinament pel virus. Potser ara l’aplacaran a l’hospital, però en dubto perquè ja sabeu què se’n diu de les males herbes.

     Des de mitjanit, el perímetre de Madrid es queixa la premsa cavernícola de la capital que per odre del ministre Illa, “català tindria de ser” segons alguna precisió poc afortunada d’un escolà de l’Ayuso, està precintat. I escric “precintat” expressament perquè que hi posin un precinte no dir que tanquin els accessos a pany i forrellat, com va passar a l’Anoia. Sobretot si els que han de vigilar que el precinte no es violi tenen ordre de la presidenta desguitarrada de la Comunitat d’estar-se de braços plegats mentre els jutges no ratifiquin el confinament. I com que la Justícia no va a preu fet, llevat quan se li mana que treballi inclús les festes de guardar per aixafar alguna iniciativa dels separatistes, aquest assumpte del tancament de fronteres territorials quedarà en paper mullat. I a aquesta presidenta tan coratjosa, alumna avantatjada de la FAES, no la faran canviar d’opinió ni els clams dels metges que diuen que no donen l’abast per atendre els contagiats ni, tampoc, el degoteig implacable de morts. Quan s’és de la ceba no s’escolta ningú ni es vol veure la realitat. Em pregunto si quan tots aquests drames s’hagin acabat, algú s’atrevirà a acusar de genocidi a alguns dirigents polítics de països especialment delmats, per la seva negligència en prioritzar la ideologia i el sectarisme al benestar de la seva gent.

Finalment, veient les parades dels mercats de venda ambulant i els aparadors de molts comerços xinesos saturats de mascaretes, em recordo de quan vuit mesos abans la gent anava de cul buscant morrions sanitaris i no se’n trobaven enlloc, tenint d’improvisar tapaboques amb qualsevol mocador o retall de roba, per anar a comprar o a fer les gestions imprescindibles. Ara sabem que enmig d’aquella angunia col·lectiva, la inefable presidenta de Madrid es va dirigir al futbolista del Barça, Piqué, per demanar-li la seva intervenció com empresari que toca molta tecles, per aconseguir desbloquejar una partida d’una burrada de milions de mascaretes made in Xina, per distribuir-les gratuïtament i fent demagogia barata entre els madrilenys. No sé si l’escrupolosa Isabel Ayuso va tapar-se el nas a l'hora de tractar amb una icona de la rebequeria separatista catalana. Segur, però, que es va rentar les mans dues vegades. Ara ho ha explicat, ves a saber perquè ja que aquesta dona no mou un dit ni obre la boca per res. I també ves a saber perquè en Piqué diu que en aquesta operació de mediació no va emportar-se’n ni un cèntim de comissió. Que tingueu un bon cap de setmana i no us hi amoïneu gaire, perquè pararíeu bojos, mentre els altres es fotrien un tip de riure. I per riure, tot el sainet entorn del "trinco" Mainat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada