Fent una repassada de tot allò que es fa, es parla i s’escriu en
aquest país, estic convençut que un toc de queda és inevitable, si volem eixir
del forat. Però no perquè els ciutadans rasos no sortim al carrer de tal hora a
tal altre, sinó perquè la classe política hiperventilada i els escalfabraguetes
llengueruts que viuen de provocar polèmiques eixorques i tensions temeràries,
que només serveixen per remoure aigües tèrboles a benefici de pescadors de
conveniència, s’estiguin unes quantes setmanes d’obrir la boca ¿En una situació
tan crítica com la que estem vivim, amb tanta gent jugant-se la salut, la feina
o a punt de perdre la xaveta per la por, l’angoixa, l’amenaça de ruïna o la
desesperança, creieu que ens mereixem l’espectacle diari a que ens sotmeten la
majoria de polítics i tots els seus companys de viatge cap a l’esquizofrènia?
¿A qui cony importa la
moció de censura en que avui perdran el temps tres-cents i escaig de farsants
que paguem a preu d'or al Congrés dels Diputats, o les maniobres per bescantar
l’adversari polític buscant draps bruts encara que sigui traient-los de les
clavegueres? En mig de la profunda incertesa respecte del futur que ens espera
a la cantonada, ¿creieu que importa als ciutadans rasos qui guanyarà les
properes eleccions o què cony farem si l’independentisme supera el 50%
d’adeptes? A la gent del carrer se li couen altres coses molt més bàsiques i
transcendents, com ara què faran si queden sense feina o si els hi retallen la
pensió de merda, o on es recol·locaran en un país que frega el 20% d’atur i el
15% d’economia submergida els immigrants que arriben a punta pala sense que
estiguem preparats per acollir-los, o com es provei-ran les reserves dels bancs
d’aliments o dels menjadors socials que estan desbordats arran de la fallida, o
com s’assegurarà que ningú passi fred aquest hivern perquè no pugui pagar el
gas, l’electricitat o, simplement, no tingui un sostre on aixoplugar-se.
Per tant, benvingut sigui un toc de queda si serveix
per fer callar i desaparèixer de l’escena els polítics que estan buscant brega
cada dia cercant tres peus al gat, insultant-se o discutint del sexe del àngels
enlloc de preocupar-se de qüestions útils. Que callin d’una vegada, s’hibernin
i deixin treballar sense emprenyar-los els que vagin per feina, per solucionar
“realment” els problemes quotidians i reals de les persones, per resoldre’ls
amb sentit comú i tocant de peus a terra, sense fer volar coloms per
embutxacar-se uns quants vots. El que el país necessita és que la “nova
normalitat” no signifiqui més sacrificis inútils als sacrificats de sempre,
sinó que tothom es pugui guanyar la vida honradament, que a les ciutats s’hi
pugui respirar aire pur enlloc de pol·lució i que el que es mengi no estigui
contaminat per verins industrials. Aquestes són algunes de les preocupacions
que a la gent desvetllen; però, cada dia que passa els ciutadans rasos estem
més desenganyats de com s’ho maneguen aquells a qui van elegir perquè
governessin amb eficàcia i procuressin que les persones poguessin viure com a
persones, i no s’hagessin d’esgarrapar i fer-se la traveta competint a
estiracabells per a no quedar-se marginats en la cursa per la vida.
Que es declari un toc de queda en aquestes
condicions, per veure si tota aquesta colla d’inútils que viuen a l’esquena del
poble a qui diuen representar es cusen la boca d’una vegada, i mentre no hàgim
superat el desastre en que ens han fotut, el timó del vaixell el prenguin
aquells que estiguin disposats simplement a gestionar i tapar forats sobre la
marxa, sense fer un nyap cada cop que volen arreglar alguna cosa. Un toc de
queda selectiu per lliurar-nos dels professionals en fer discursos i promeses
falses per sortir del pas i tenir la parròquia contenta i enganyada. Aquest toc
de queda que proposo no és especulatiu, en el sentit que qui dia passa, anys
empeny; sinó que hauria de ser un toc de queda per arrambar de l’escenari una
llarga temporada d’ineficàcia i desgovern, reemplaçant els actors sapastres i
ganduls per aquells que estiguin disposats a arremangar-se i treballar de
veritat perquè les coses funcionin, sense fer experiments ni provatures fardant
de no sé quants màsters que alguns han comprat de rebaixa. Amb les quatre
regles, principis morals clars, valors cívics insubornables i uns quants rocs
de sentit comú a la faixa, es poden resoldre moltes més coses que no pas
tirant-se els plats pel cap o fent volar coloms. I de l’altra toc de queda, ja
serem a temps a parlar-ne. Francament, s’hi apliquéssim el primer del segon
potser ens en podríem oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada