Ahir, em varen fer l’ecocardio preventiu, de rutina, que em devien des de fa un any i mig – vaig ser víctima com molts altres dels ajornaments de proves clíniques no urgents -, i mentre estava tombat a la llitera deixant que la metgessa em passegés els sensors de la maquineta per mig cos, en ple exercici de relax se’m va acudir quelcom que vaig considerar una ximpleria de moment, però que a mesura que hi vaig anar pensant em va semblar que podia ser un bon tema de reflexió per avui: ¿per què, aprofitant que ja hi estava posat, la metgessa no aprofitava per mirar si em trobava on tenia amagada l’ànima? Si li arribo a confessar a la metgessa la meva repentina idea, estic segur que m’hagués pres per sonat. Però, francament, m’ha quedat el cuc a dintre: ¿seria possible amb una eco detectar la presència de l’ànima en els rebrecs d'un cos humà?
Diuen que un dia li van preguntar al doctor Denton Cooley, pioner en el transplantament de cors artificials, què era l’ànima. I sembla que aquest científic no va dubtar ni un minut en respondre: “un concepte”. Per acabar-ho d’adobar, el doctor Kantrowitz, pioner dels marcapassos i durant molts anys una eminència mundial de la cirurgia cardíaca, va ser més agosarat que el seu col·lega, trencant el plat bonic de molta gent que amb tota bona fe del món es refiaven que les seves ànimes eren immortals i pujaven al cel, quan el cos se n'anava a criar malves: -“jo no he trobat l’ànima en cap cor i si molt em burgeu, no crec que tampoc aquest òrgan tan mitificat pels poetes romàntics tingui res a veure amb l’amor”. Un poeta, de quin nom ara no me’n recordo, però que no és cap vacil·lada de les meves, va escriure que l’ànima era com “una au lliure, volant arran de mar”. En alemany –- aquesta ànima-gavina – “seele” - perfectament es podria identificar amb el mot francès – “áme”- l’accent circumflex del qual dibuixa la imatge d'una ala batent el vent. Però, qui sap si no és en anglès – “soul” – com es defineixi millor l’essència idealitzada de l’ànima, de l’esperit: buf, alè, aire que omple de sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada