PER SOBRE DEL BÉ I DEL MAL

No hi puc fer res, però no suporto els que van per la vida disfressats d’intocables i d’infal•libles, vantant-se com titots d’estar més nets que una patena i de pogué donar lliçons d’honradesa a mig món, perquè senzillament no m’ho empasso. Deixant de banda que seria insuportable conviure amb un exemplar humà tan perfecte, la veritat és que de persones que no hagin fet mai tentines no n’existeixen, ja que qui més qui menys la vessa, es posa de peus a la galleda o amaga algun esquelet a l’armari. Precisament, en el fet de tenir debilitats, dubtes i sentit de la murrieria suficient per dissimular o amagar directament allò que no convé que se sàpiga, rau l’essència de la condició humana.

Per tant, a la meva manera de veure, ja tenen ordres d’anar a fer punyetes els que, com per exemple en Felipe González, es passen els dies donant lliçons de tot, inclús de moral i ètica, als altres. Per desgràcia o vergonya de l’espècie humana, cada vegada ens topem amb més perdonavides que es creuen tenir les espatlles tan ben guardades, que poden dir o fer tot allò que els hi roti, sense que hagin de donar explicacions a ningú, perquè es creuen estar "au-dessús de la mêlée"; per entendre’ns: “per sobre del bé i del mal”. Alguns dels tronats gurus que actuen amb tanta prepotència intel•lectual i moral per mirar tothom amb ínfules d’oracle, potser caldria que fessin una cura d’humilitat i de realisme, meditant mantres com que qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, o que no som més que un grapat de pols, que en pols ens convertirem, després que els cucs ens donin una lliçó – aquesta sí ben merescuda i pràctica – de democràcia. Perquè per molt que en Felipe González s’ho cregui, ningú està per sobre del bé i del mal. Tanmateix, tal com deia la meva àvia, la pagesa: “a cada porc li arriba el seu sant Martí”. Si bé en aquest cas reconec que potser s'escau més allò que diuen els castellans, dels bocamolls: “por la boca muere el pez”