Follow by Email

diumenge, 27 de setembre de 2015

DEMÀ NO SERÀ UN ALTRE DIA, SINÓ L'ENDEMÀ DEL DIA

Ja hi som, ja hi hem arribat sense que hagi tremolat la terra: amb tota naturalitat i civilitzadament, com s’han de fer les coses en democràcia. Potser durant la campanya s’han escapat paraules gruixudes que es podrien haver estalviat, però la sang no ha arribat al riu. Més ben dit, no n’hi ha hagut de sang. I cada candidat s’ha pogut “retratar” davant els ciutadans tal qual és o com li hagués agradat ser; però els ciutadans que són gats vells i escaldats, van en compte així que veuen  aigua calenta. Jo espero, doncs, tenir raó en algunes de les reflexions que he fet aquests darrers dies, i que aquesta nit quedi palès que els ciutadans no són tan rucs com alguns polítics es pensen i es refien, i que quan de veritat es cou quelcom molt important, en moments transcendentals de la història, no baden ni són del darrer que els parla. L’altre dia, per exemple, en un mercat ambulant d’aquests setmanals s’hi passejaven un parell d’activistes disfressats d’espontanis, de no sé quina candidatura però per la zitzània que escampaven era fàcil de deduir, que cridaven un dels mantras més de moda aquesta temporada: “Aprovechaos para comprar, que pronto os quedareis sin pensiones ni trabajo, si gana las elecciones Mas”. Però veies que els clients i el públic en general del mercat - no precisament burgesos ni executius - els hi feien a aquell parell de escalfa braguetes un cas com un cabàs. I és que, com us deia, la gent ja s’afaita cada dia, i si no ho fa és perquè li agrada la barba, no perquè no sàpiga com fer-ho.

A la meva manera de veure, l’aire que respirarem demà, vingui de garbí, de llevant o de tramuntana, serà molt menys pesat i contaminat que el que respiràvem ahir, però no bufarà huracanat i, per tant, no hem de patir perquè faci disbarats incontrolats. Més aviat crec que ajudarà a escampar boires i borrasques, i en desenterbolir els terrats de les persones es notarà  l'efecte de la ventolera perquè caminàrem més segurs del terra que trepitgem. Fins i tot els més repatanis amb això d’exercir el dret a decidir, espero que s’adonaran demà que netejar l’atmosfera de tant en quant, és bo per a tothom ja que descarrega el pit d’aquelles reumes cròniques que s’han de treure com sigui, per respirar a ple pulmó. Són més dolentes les calipàndries fruit de corrents d’aire, causades per deixar les finestres entreobertes, que no pas obrir-les de bat a bat o sortir al balcó, al jardí o a la plaça a respirar aire pur, que no arribi acanalat o a pressió. Jo us serè franc: aniré a votar amb l’esperança que un poble que ha sigut capaç de construir un somni èpic a empentes i rodolons – arrossegant pel camí a polítics que ranquejaven o romancejaven -, no s’emborratxarà d’èxit i, que després de dormir una dolça i lleugera ressaca després de guanyar la primera etapa, emprendrà la ruta definitiva cap al cim sense fer esforços de flaquesa imprudents, ni treien el fetge per la boca per arribar de seguida i de qualsevol manera. Perquè en les curses de fons el que importa és arribar dempeus a la meta, no deshidratat i desmanegat sense forces. En fi, així és com jo voldria que anessin les coses, i que la papereta que avui dipositi a l’urna es transformi de veritat en un bonic somni fet realitat, i no pas en una tragèdia que ens ensorri, per culpa del mal cap dels que no tinguin  espera, una generació més en la frustració.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada