Follow by Email

dijous, 17 de setembre de 2015

NO CREC QUE ELS VIRUS TINGUIN CAMES

Ahir vaig engrescar des del meu mur, sense voler, un debat interessant sobre una qüestió roent, entorn a la ratlles vermelles que no es poden creuar i les lleialtats que s’han de respectar entre les amistats virtuals d’una xarxa, en aquest cas Facebook, perquè vàreu intervenir-hi donant la vostra opinió crítica una colla d’amics i amigues. Arrel dels continguts dels comentaris, una gran part exculpant la responsabilitat dels usuaris presumptament violats per uns virus burletes pervertits, m’ha semblat que podíem dedicar la reflexió d’avui a analitzar el sentiment d’indefensió, denominador comú de tots els comentaris, davant dels atacs de que som objecte per part de desconeguts. El debat el va desencadenar una advertència que vaig penjar al mur a mig matí: “qui abusant de l'amistat virtual aprofiti per etiquetar-me en vídeos porno o en mogudes no desitjades, que sàpiga que només em prendrà el pèl una vegada, perquè immediatament tallaré el contacte i l’esborraré de la meva agenda...” Com sabeu, la majoria de les vostres intervencions, confessant experiències semblants, giraven entorn de tres punts: a)- que no hi tenien res a veure en l’enviament les persones que figuraven com a transmissores, b)- que aquest material sensible no es podia obrir perquè alguns dels vídeos estaven empastifats amb virus contaminants, i c)- que no s’hi podia fer res perquè l’escampada era deguda a virus.
Francament, jo no crec que els virus tinguin cames ni que es propaguin per generació espontània, sinó que al darrera de tot plegat hi ha dos factors inequívocs de responsabilitat: en primer lloc, uns hackers malparits, perversos i tarats que dediquen els seus coneixements i habilitats tècniques a fer tot el mal que poden i, en segon lloc, que no fan prou els administradors de Facebook – tecnològicament tan experts o més en el sistema que els invasors –, per protegir de manipulacions i escarnis als usuaris indefensos. Finalment, també s’ha de considerar, encara que sigui involuntària, la col•laboració necessària d’usuaris passius, mandrosos o ignorants pel que fa a preocupar-nos de mantenir en ordre els protocols de privacitat i seguretat dels nostres respectius comptes a la xarxes socials, que han de ser  eines per enriquir-nos l'esperit, i no pas servir per degradar-nos amb imatges de mal gust o per propagar ideologies contraries a les nostres. Per aquesta raó, a la meva manera de veure, no es pot reaccionar davant d’aquests fets renunciant precipitadament a les moltes avantatges i satisfaccions que proporciona un Internet ben utilitzat, sinó emprant totes les cuirasses per evitar sortir-ne escaldats.

Tanmateix, reconec que potser em vaig precipitar, després de tot el que vàreu explicar-me en descàrrec de l’usuari quin nom s’utilitza, donant de baixa l’amic que presumpta-ment m’havia etiquetat en un vídeo fastigós en que apareixia una dona fent una fel•lació a una criatura. Era la primera amistat que desnonava en quatre anys i escaig com usuari, perquè a part de que procuro protegir-me al màxim i que no obro res que faci mala astrugància no puc tancar-me a cal i canto ja que, precisament, si vaig entrar en una xarxa social va ser per aprofitar aquesta vessant en tant que periodista i escriptor. En les reflexions que m’aguanteu cada dia, des d’en fa ara mateix quasi mil cinc-cents, em despullo d’idees i sentiments amb total sinceritat, sense seleccionar els meus lectors. Tampoc ho podria fer des d’un llibre posat a la venda o d’un article publicat al diari. Encara gràcies que em llegeixin. Per tant, no penso pas renunciar per quatre impresentables anònims, a una eina com aquesta que em permet trobar tanta gent d’arreu, a qui no conec de res, que els hi agrada el que escric i que van consumint-me la producció. Aquest és el missatge que voldria donar-vos com a resum de la llarga reflexió d’avui: protegiu la vostra privacitat, no sigueu massa curiosos obrint totes les etiquetes o vídeos que us facin arribar, desconfieu d’entrada i, sobretot, no reboteu alegrement material quin contingut ignoreu a les vostres amistats. Perquè fent-ho, sense voler, podeu convertir-vos en les cames que el virus no tenen.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada