Follow by Email

dissabte, 5 de setembre de 2015

LA REVOLTA DELS MISERABLES

Poc s’ho hagués pensat mai la vella, puritana i creguda Europa, que li esclataria un dia als morros tota la misèria i desesperació d’un tercer món que, primer com a potències colonialistes i després fent aliances arriscades amb els seus socis imperialistes, han ajudat a desballestar i desestabilitzar. Ni que les dramàtiques escenes d’aquesta revolta dels pelacanyes, amb tota la cruesa de la desesperació humana, se’ls hi rebolcarien per la sala d’estar de les seves llars burgeses i els perseguirien, encara que tanquessin els ulls per a no veure-ho, en forma de malsons i remordiments per allò que no havien fet bé. Mentre el degoteig d’immigrants que desembarcaven a les costes espanyoles, italianes o greges - si superaven la prova de la patera - era en certa manera irrellevant i controlable, Brussel•les no s’hi amoïnava massa, deixant que els països del sud se'n desempalleguessin com poguessin, i acollint en guetos improvisats en suburbis, com les banlieues franceses o els centres d’acolliment alemanys, els que aconseguien esmunyir-se fins al cor de l’Europa de la prosperitat, la democràcia i la igualtat, aprofitant-se’n descaradament com a mà d’obra barata.


Però quan el degoteig s’ha convertit en inundació i els que fugen de la misèria dels seus països devastats, envaeixen literalment el pròsper occident, ensorrant fronteres, murs, filats i tota mena d’entrebancs administratius i logístics per contenir-los, amenacen plantar-se al bell mig de les antigues metròpolis, reclamant una oportunitat per començar de nou en la terra dels que consideren responsables - encara que es mosseguin la llengua per a no provocar d'entrada rebuig i polèmica -, d’haver consentit amb el seu silenci diplomàtic que les condicions de vida es degradessin tant a aquells països, alimentant amb armes les guerres civils, els odis tribals, la correlació de forces i les complicitats dels senyors de la guerra, tot per assegurar-se la dependència eterna de la tecnologia occidental com a modern dret de cuixa feudal per a no perdre el control dels minerals, del petroli i de tot allò que fos digne d’aprofitar en les antigues colònies, inclosa l’explotació turística de les parts dels seus territoris que valguessin la pena de ser visitats. Aquesta allau d’immigrants – no cal fer jocs de mans semàntics distingint entre víctimes de la guerra i víctimes de la fam, perquè tots busquen en definitiva refugi –, que no té aturador, posarà de genolls la poderosa Europa i li farà pagar els seus greus errors a l’Orient Mitjà, per exemple, perquè llevat que se’ls hi cremés quelcom immediat, els polítics europeus preferien jugar el galdós paper de Ponç Pilat. Francament, tenim mala peça al teler...            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada