LA REVOLTA DELS MISERABLES

Poc s’ho hagués pensat mai la vella, puritana i creguda Europa, que li esclataria un dia als morros tota la misèria i desesperació d’un tercer món que, primer com a potències colonialistes i després fent aliances arriscades amb els seus socis imperialistes, han ajudat a desballestar i desestabilitzar. Ni que les dramàtiques escenes d’aquesta revolta dels pelacanyes, amb tota la cruesa de la desesperació humana, se’ls hi rebolcarien per la sala d’estar de les seves llars burgeses i els perseguirien, encara que tanquessin els ulls per a no veure-ho, en forma de malsons i remordiments per allò que no havien fet bé. Mentre el degoteig d’immigrants que desembarcaven a les costes espanyoles, italianes o greges - si superaven la prova de la patera - era en certa manera irrellevant i controlable, Brussel•les no s’hi amoïnava massa, deixant que els països del sud se'n desempalleguessin com poguessin, i acollint en guetos improvisats en suburbis, com les banlieues franceses o els centres d’acolliment alemanys, els que aconseguien esmunyir-se fins al cor de l’Europa de la prosperitat, la democràcia i la igualtat, aprofitant-se’n descaradament com a mà d’obra barata.

Però quan el degoteig s’ha convertit en inundació i els que fugen de la misèria dels seus països devastats, envaeixen literalment el pròsper occident, ensorrant fronteres, murs, filats i tota mena d’entrebancs administratius i logístics per contenir-los, amenacen plantar-se al bell mig de les antigues metròpolis, reclamant una oportunitat per començar de nou en la terra dels que consideren responsables - encara que es mosseguin la llengua per a no provocar d'entrada rebuig i polèmica -, d’haver consentit amb el seu silenci diplomàtic que les condicions de vida es degradessin tant a aquells països, alimentant amb armes les guerres civils, els odis tribals, la correlació de forces i les complicitats dels senyors de la guerra, tot per assegurar-se la dependència eterna de la tecnologia occidental com a modern dret de cuixa feudal per a no perdre el control dels minerals, del petroli i de tot allò que fos digne d’aprofitar en les antigues colònies, inclosa l’explotació turística de les parts dels seus territoris que valguessin la pena de ser visitats. Aquesta allau d’immigrants – no cal fer jocs de mans semàntics distingint entre víctimes de la guerra i víctimes de la fam, perquè tots busquen en definitiva refugi –, que no té aturador, posarà de genolls la poderosa Europa i li farà pagar els seus greus errors a l’Orient Mitjà, per exemple, perquè llevat que se’ls hi cremés quelcom immediat, els polítics europeus preferien jugar el galdós paper de Ponç Pilat. Francament, tenim mala peça al teler...