Follow by Email

divendres, 25 de setembre de 2015

GRÀCIES A DÉU QUE S'HA ACABAT LA MURGA DE LA FIRA

A mitjanit, totes les candidatures que opten a un escó en la propera legislatura parlamentària recolliran els patracols i tancaran la paradeta, disposats a passar el més de pressa possible i de puntetes la jornada de reflexió, fent el “paripé” amb els altres candidats durant mig mati amb una “selfie” per a la portada dels diaris de diumenge, el dia de la sega. Fa dies - malgrat s’especula amb bosses de vot ocult procedent d’electors presumptament sonsos o carrinclonament indecisos - que tot el peix estava venut. Centenars de milers de ciutadans es presentaran davant les urnes ben rumiada la jugada, amb la papereta repanxingada dintre un sobre que ja es portaran de casa, on ha estat covant-se des de fa dies. Aposto que - més que en altres diades electorals - els diversos membres d’una mateixa família s’han manifestat més reservats sobre el color de la seva papereta, ja que mai com demà passat els ciutadans catalans s’hi jugaran tant en unes eleccions, i aquesta sensació que s’està vivint un moment important, es farà palès, ja ho veureu, en un vot més reflexionat, emès a consciència. L’ANC, que ha acomboiat tot el procés amb una eficàcia i finezza – a la manera italiana - exemplars, ha donat una única i darrera consigna als seus socis, perquè la sega acabi sent una bona collita: explicar que es necessita la independència per fer un país millor, ajudar a exercir el seu vot a tothom que tingui dificultats de mobilitat i animar parents, veïns, amics i saludats que no es quedin a casa.

Tanmateix, celebro que la fira s’hagi acabat perquè m’estalviaré de veure com petejaven el recinte firal xarlatans forasters, que enlloc de limitar-se a vendre el seu article, posant en relleu les virtuts i miracles, es dedicaven a donar-nos desdenyosament lliçons d’urbanitat, de modals i de democràcia rància i adulterada, com si fóssim una tribu d’indígenes en una reserva, enlloc dels bons, educats, servicials i cornuts ciutadans que els hi han estat pagant la festa i les xefles, des de fa qui sap quan. A la meva manera de veure, però, tanta bellugadissa de capgrossos de la capital acaparant els escenaris de la fira local, no com a teloners dels nostres artistes sinó a l’inrevés, a part de fer mala astrugància no ha caigut bé i, en alguns casos, fins i tot ha provocat ganes de vomitar, en comprovar que no tenien ni la decència de dissimular que als col•legues locals els manipulaven com tristos titelles. Mireu, no sé si la sega de demà passat ens donarà per tirar milles una bona temporada o el suficient per tocar el dos definitivament i plantar-nos pel nostre compte, però almenys uns quants, espero que molts, ens farem passar el punt d’orgull d’haver votat pels d’aquí, pels que no han necessitat de crosses manllevades a altres contrades per explicar-se sense fer tentines, tartamudejant o enredant com uns gitanos, als quals no arriben ni a la sola de les sabates, perquè els gitanos que imiten tan malament almenys tenen gràcia, “salero” i honestedat. Gràcies a Déu, sobretot, perquè haurem perdut de vista una temporada al viatjant de gra cuit més fals i ignorant que hem conegut mai.                     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada