Follow by Email

dijous, 10 de setembre de 2015

QUÈ, TOQUEM A SOMATEN?

Si eren pocs a desbarrar, ara el ministre Morenés també ha volgut posar-hi el seu gra de sorra, afegint-se a l’aquelarre. Aquest home no és un figurant qualsevol de l’escena política, sinó el ministre que ha de fer quadrar els militars i, per tant, abans d’obrir la boca li aniria bé a ell i al país que comptés fins a cent. El que no acabo d’entendre és que sent tan llestos i murris els del seu partit, no li haguessin explicat que s’han de tenir memoritzades i a l’abast respostes neutres per a preguntes amb segones de canvi que, en un moment donat, periodistes impertinents o busca-raons puguin fer de trascantó. Em dóna la impressió que la pregunta sobre què farien les forces armades, en el cas d'un hipotètic triomf el proper dia 27 dels partidaris de la secessió de Catalunya, el va agafar amb els pixats al ventre, i no va tenir la finesa d’un polític expert en regatejar i tirar pilotes fora.


Que el ministre és una mica tarambana ja ho sabíem, i la mà esquerra no crec que sàpiga on la té, entre d’altres raons perquè no necessita trobar-se-la per ser una autoritat reconeguda en mercats d’armament. Però el que em preocupa més de la seva patinada de l’altre dia, caient en la trampa que li van parar els de radio nacional, és si la resposta insinuant sibil•linament que els soldats i els tancs podrien envair un territori rebel i trencar a trossos les emprenyadores urnes de la discòrdia, va ser producte de la seva inexperiència, o si realment la seva boca parlava dels sentiments que abundaven al seu cor. A mi, francament, me la porta fluixa la velada amenaça, ja que no tinc cap dubte que les forces armades no donaran un pas en fals en aquesta matèria, la majoria per convicció democràtica, i els que en puguin tenir certes ganes perquè saben que no estem al 36, i això que s’anomena la comunitat internacional no els hi deixaria passar semblant barrabassada sense pagar-ho molt cas. Ara bé, insinuacions malintencionades com la que comentem, per molt que s’hi tregui ferro i es dissimulin els efectes, amoïnen gent que té els records i les penalitats de temps reculats a flor de pell. Per aquesta raó, la mala baba del senyor ministre, conscient o inconscientment dels danys colaterals, a determinades sensibilitats febles les afecta, i quan més remenem aquesta merda pitjor. Com diu una dita castellana, que el senyor ministre no haurà de fer esforços per entendre, “el peor desprecio es no hacer aprecio”. És a dir: ni cas, i a parir banderes! I, de veritat, no cal començar a tocar a Somaten...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada