Follow by Email

dimecres, 9 de setembre de 2015

FORÇA DE VOLUNTAT

Vet-aquí la formula infal•lible i màgica per triomfar que ens receptarien els avis si aixequessin el cap. Res de psicòlegs ni coachings per estimular l’autoestima arronsada: la força de voluntat pot fer miracles, qui sap si inclús moure muntanyes. Recordo la cara de murri d’un paio que es dedicava a observar la vida des de darrera el canyer, una mica com faig jo ara, fotent-se'n dels esforços d’un seu amic per deixar de fumar: “- ja et pots anar prenent potingues o gastar-te les peles amb xarlatans, que si no hi poses força de voluntat el tabac no el deixaràs mai, mira que et dic!”. De fet, la majoria dels que se n’han sortit definitivament del vici d’encendre una cigarreta darrera altra, a part de dir prou en un moment donat, han sigut tossuts. La força de voluntat no s’aprèn als manuals d’autoajuda, ni en fan classes d’ensinistrament com si es tractés d’un simple exercici físic, sinó que és un impuls que ha d’empènyer un mateix des de la panxa, del cervell o del cor. Tenir força de voluntat no és necessàriament sinònim d’autoestima, ja que la moral pot estar arrossegant-se per terra - com els hi passa als refugiats sirians i d’altres indrets, per exemple –, i ésser capaços de protagonitzar escenes èpiques de tossuderia i rebel•lia com les que ens enerven cada dia, a còpia d’una força de voluntat a prova d’entrebancs i de patiments.


Els avis al•ludien a la força de voluntat quan als de la meva generació ens feien empassar una cullerada d’oli de fetge de bacallà, per reforçar els ossos, ho recordeu? Els avis tenien clar que amb força de voluntat i suc de “munyeca”, un home podia anar a tot arreu i obrir-se camí on volgués, no refiant-se de que per catalans ho trobaríem tot pagat. I de fet no anaven lluny d’osques. Si examinem sense presses ni prejudicis, les grans gestes de que ha sigut capaç la humanitat, descobrirem el paper fonamenta que hi va jugar la força de voluntat, tant dels líders com dels peons que hi varen intervenir. Tanmateix, si Catalunya se’n surt del repte de la independència, els historiadors futurs estic convençut que destacaran la força de voluntat de la societat civil com una de les causes principals de la victòria, perquè una de les característiques de la força de voluntat es aixecar-se disposat a tornar a lluitar, per moltes vegades que s'hagi anat de genolls per terra. Sense força de voluntat costa molt més de vèncer, tant en l’àmbit personal, malalties, martellades anímiques, disgustos sentimentals, depressions o ambicions professionals, com en l’àmbit col•lectiu desafiaments, projectes, batalles... Però la força de voluntat no es ven en sobres a les farmàcies o al supers per barrejar i prendre’s amb el cafè, però es pot cultivar en un racó de l'ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada