Follow by Email

diumenge, 20 de setembre de 2015

ASSAIG DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Avui tenim una oportunitat de fer un assaig de desobediència civil  pacífica i civilitzada, sense que ens costi cap esforç ni ens faci córrer cap risc; però, en canvi, si la botifarra al programa electoral que ha d’emetre per dallonses TV3 aquesta tarda és massiva, servirà perquè tots els que han ficat la pota en aquest sidral en prenguin nota. En primer lloc, perquè els que se senten tan ofesos i menystinguts informativament, que varen córrer a plorar sota les faldilles de la mama (Junta electoral) en busca d’una manyaga i un caramel,  la presumpta ofensa que tant els dolia, consistia en que deien haver-se sentit marginats de la manifestació de l’11 de setembre, quan tothom sap que a aquella manifestació hi podia anar qui volgués, inclús amb bandera o pancarta pròpia. La seva reclamació va ser rebutjada d’entrada per la Junta electoral de Barcelona, que coneix de sobres les marraneries de la mainada que tot sovint li tiba les faldilles; però la seva superior jeràrquica (la Junta electoral central), que de la missa no en sap la meitat, i que té la mà dreta trencada aplicant la llei perquè l’esquerra, que serveix per administrar el sentit comú, la té enterca, va esmenar la resolució inicial de la jurisdicció de proximitat i va donar als no independentistes el caramel que reclamaven per deixar de plorar: una compensació informativa per no haver posat els peus a la Via Lliure de la Diada. De manera que, fet i pastat, avui TV3 està obligada entre les quatre i les set de la tarda a emetre un programa especial que reculli els actes de campanya del PP, de Ciutadans, de les branques catalanes de Podem i del PSOE. Unió a darrera hora ha tingut la decència de tornar el caramel, i les CUP ja des d’un primer moment ja varen deixar clar que el caramel se’l podien fotre allà on volguessin.
En segon lloc, perquè una Junta Electoral Central no és ningú per imposar als professionals d’un mitjà de comunicació públic o privat com han de fer la seva feina, i per trametre una notícia com era el desenvolupament d’una manifestació de ciutadans, no han de ser castigats a trametre per força i gratuïtament la propaganda electoral d’uns determinats partits al•legant que no varen sortir al reportatge de la Via Lliure simplement perquè no hi varen anar, ja que si els de la Junta haguessin filat prim s’haurien adonat que no és igual “ser exclòs” que “excloure’t”, i que per fer-te passar el punt no t’han de donar cap premi.

I en tercer lloc, perquè la denuncia dels ploramiques menysté la independència de l’ANC, que aglutina la societat civil que defensa transversalment el dret a decidir des de fa quatre anys, ignorant que l’èxit obtingut a la primera Diada va ser el revulsiu i el toc d’atenció a partir del qual tots els partits es varen posar les piles: uns convertint-se al sobiranisme i altres conjurant-se a posa’ls-hi difícil. Em semblem democràticament legítimes totes dues opcions, però s’ha de reconèixer que, en el cas dels partits sobiranistes, l’ANC sempre ha anat dues passes per davant, i que si en algun moment no s’hagués plantat, potser no s’hagués arribat tan lluny com s’ha arribat. Per tant, posar al sac de la campanya electoral la tradicional manifestació de la Diada és una bestiesa tan gran com si s’hagués fet el mateix amb la manifestació contra els atemptats de l’11M, a quatre dies d’unes generals. I aquella manifestació sí que va ser manipulada electoralment. Per tot plegat, jo aquesta tarda passaré de comprar-los el caramel que em volen engargamellar. Ja sé que una flor no fa primavera, però si el share de TV3 en la franja horària segrestada fos una misèria, demà es podria parlar d’una demostració de desobediència civil ben genuïna. O no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada