BROTS VERDS I CUQUES D'ESTIU

            La reiterada insistència del gallec i dels seus escolans d’amen a pronosticar que s’ha tocat fons i que això de la crisi ja és aigua passada, em fa sospitar que tanta eufòria es basa més en aquella dita que a l’estiu tota cuca viu que no pas en símptomes fefaents que la recuperació econòmica està a la cantonada. Els que passem els comptes com ho feia la vella, pensem que mentre el consum no es desvetlli i el diner no arribi a dojo als emprenedors no especulatius, la màquina productiva no es desencallarà i els brots verds se’ls hauran de pintar a l’oli. I quan la tardor torni amb la migranya penjada a l’esquena ens deprimirem davant la realitat i, llavors, els incombustibles manipuladors buscaran tres peus al gat per encolomar a alguna ànima de canti la culpa de que el conte de la lletera s’hagi trencat. I si no en troben cap altre cap de turc, sempre podran recórrer al separatisme català per entretenir la parròquia i desviar l’atenció dels autèntics culpables.

            L’any passat a la classe política la prima de risc i les tensions del deute van estroncar-los les vacances i més d’un, entre la xafogor i els nervis, no va aclucar gaire l’ull en tota la temporada. Però enguany, no passarà. “Aviat lligarem els gossos amb llonganisses – diuen els oracles de la Montcloa – i amb els 1.900 milions d’euros que ens han tocat a la rifa cicatritzarem la nafra de l’atur juvenil”. No se sap que hi hagi un pla concret de polítiques actives, però com que la responsabilitat de l’atur recau en la ministra Fàtima, és possible que més que un pla tinguin preparat un miracle. En qualsevol cas ara no cal pensar-hi, ara toca anar de vacances, confiant que els brots verds floreixin sols i el setembre ja se’n tornarà a parlar. El problema és que quan es deixen els deures pel setembre es solen recollir més carbasses que no pas aprovats. I, per cert, malgrat la colla del gallec es refia que a l’estiu tota cuca viu, que sàpiga que aquest estiu molts milers de cuques ho passaran magra, envoltades de misèria i d’incertesa. Per què no ho pregunten als treballadors socials i als voluntaris dels bancs d’aliments, si veuen per enlloc brots verds?