Després que “la ciència i la
innovació” tinguessin un ministeri propi i un pressupost creixent en la darrera
dècada, aquesta àrea ha quedat aparcada a les golfes de mals endreços del
ministeri d’economia, que contempla altres prioritats per sortir de la crisi,
distintes de fer-ho amb muscle i empenta per tenir una visió estratègica en
R+D+I. Deu anys d’inversió ben encarrilada, quan rendia interessos s’han llançat
a la bassa sense escrúpols, retallant el pressupost dedicat a investigació en
un 39% i passant-se pel forro el programa de beques Ramon y Cajal, destinades a
investigadors joves. I per acabar d’arrodonir aquesta política suïcida, que condemna
el país a la dependència tecnològica i científica, la secretaria d’Estat
d’Investigació surt amb el ciri trencat que “Espanya no pot absorbir tots els científics
que es formen al país”. I es queda tan ampla com si el sou li paguéssim per
recular enlloc de fer-ho per avançar. Els programes de recolzament a la innovació
durant la darrera dècada havien estat reconeguts internacionalment, quan ara la
comunitat científica posa el crit al cel per unanimitat, denunciant la destrossa
que ha fet el govern actual d’aquesta eina imprescindible per competir i no
quedar-nos a la cua del progrés.
Mireu
si n’ha de ser de vexatori pels científics, que enguany el més calent en quan a
finançament estigui a l’aigüera, ja que fins a novembre no es resoldran les contractacions
de joves investigadors en el programa-marc Ramon y Cajal. Un altre exemple de
deixadesa és la infrautilització del sincrotró Alba de Cerdanyola. La seva
construcció va ser producte de l’optimisme i eufòria d’un moment en que
semblava que la política del nostre país tenia per objectiu convertir-se en una
potència econòmica europea, basada en incorporar tecnologia avançada i pròpia. I
com es justifica la retallada brutal de la participació d’Espanya en un gran
nombre d’instal·lacions i programes internacionals de referència? Per exemple
en el cas del CERN, on hi ha l’accelerador de partícules més gran del món, i
que segons sembla ens ha posat a la llista negra de morosos en el pagament de
la quota. Però el que dol més de la qüestió és que perquè la innovació ajudi a
treure el carro del pedregar de la crisi, calen grups actius de recerca. Però,
és clar, mentre els polítics s’entretinguin desempallegant-se de la corrupció,
no tenen temps per ocupar-se del futur del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada