Follow by Email

dissabte, 20 de juliol de 2013

QUE PER SER MASSA BONS NO FEM EL BURRO

Aquesta antiga dita popular, més vella que l’anar a peu, ve com anell al dit per entomar avui la reflexió d’un tema tan llefiscós i emprenyador com és si s’ha de tolerar o no l’ús del burka a casa nostra, que torna a estar d’actualitat a la cambra legislativa catalana al intentar trobar una drecera legal que permeti prohibir una pràctica que per no haver-se tallat de rel ara s’ha convertit en un problema que afecta la convivència. Les dites populars són, entre d’altres coses, un dipòsit acumulat d’experiències i aplicada la que encapçala aquestes quatre ratlles al tema d’avui, voldria dir que un país d’acollida d’immigració de procedència diversa, però majoritàriament practicant de confessions religioses fonamentalistes, els governants haurien d’haver estat previsors i amatents des de bon començament a posar els punts sobre les is respecte de les línies vermelles que els nouvinguts de cap manera podien trepitjar si no es volia tenir a la llarga conflictes de convivència amb la població autòctona. Però com que es va optar per la tolerància i el “bonisme”, ara resulta que si es volen redreçar les febleses s’ha d’anar per la via de la prohibició i de la retallada de drets, que els afectats consideren adquirits pel fet d’haver estat tolerats. Per aquesta raó dic que ser massa bo, a vegades vol dir ser burro.


            Quan les agencies de viatges preparen rutes turístiques a països que tenen costums allunyades de les occidentals, dediquen alguna xerrada a explicar com s’ha d’evitar ofendre als amfitrions circumstancies i la manera de comportar-se per a no ofendre’ls. Seria molt demanar que des dels països d’origen dels immigrats els hi expliquessin amb ets i uts les costums que es trobaran en els països d’acollida, raó per la qual no es pot considerar cap disbarat que aquests els hi llegeixin la cartilla als nouvinguts sense contemplacions des de bon principi per tal d’evitar conflictes i malentesos. Val més plantejar les coses clares abans d’autoritzar qualsevol permís de residència, encara que sigui temporal, en comptes de fer la vista grossa per escrúpols de consciència malentesos i per no matxucar la llibertat individual. Una democràcia forta i valenta es basa en fer respectar les lleis en tant que regles de joc sense les quals la democràcia esdevindria anarquia. I totes les altres interpretacions de la llibertat, són contes a la vora del foc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada