Als Estats Units uns
científics feren fa temps un descobriment de gran abast, partint del principi
de la passivitat – no participació – dels ciutadans tant en els debats polítics
com en determinar els hàbits de consum, per exemple, i d’acord amb la fórmula
que tota imatge la veiem conscient o inconscientment, varen fer projectar uns
anuncis publicitaris emprant una teoria sociològica anomenada “percepció
subliminal”. El resultat fou tan positiu al trobar-se davant la passivitat dels
espectadors que els va influir de tal manera que allà on es va experimentar la
teoria, durant la setmana següent es varen consumir molts més productes – els anunciats
per percepció subliminal o força de l’inconscient - que de costum. Aquest
sistema revolucionari de fomentar, en principi, només hàbits de consum va
degenerar fins a convertir-se en un mètode pervers de manipulació massiva,
sobretot servint-se d’un còmplice encalafornat a totes les llars com és la televisió.
Cal afegir que el secret de “la percepció subliminal”
és que la imatge, el missatge o el personatge es passen a una gran velocitat
que conscientment som incapaços de copsar-ho, però no és així inconscientment:
per ràpidament que passi l’anunci o la seqüència que interessa als promotors
que quedi gravada en el subconscient dels espectadors, el que sentim o entreveiem
actua com un impuls al qual és molt difícil resistir-se, tal com pogueren
constatar aquells científics. De tot això es desprèn la gran influència que la
televisió, sobretot, però també qualsevol altre mitjà audiovisual té en les
nostres formes d’actuar, de pensar i de valorar els líders. Partint d’aquesta
realitat, ens quedaríem sorpresos de la quantitat de persones emprades en el
negoci de manipular tot allò que convingui,
des de les tendències alimentàries fins a les mateixes idees polítiques, ja que
el ventall de possibilitats per fer-nos anar com ninots és il·limitada, mentre
ens tinguin amorrats al pessebre de la passivitat, del “deixar-nos portar” amb
paraules boniques. Fins i tot el concepte tan de moda avui, que coneixem com “societat
civil”, és sovint, per desgràcia, un producte subliminal. I tan fàcil com seria
desmuntar tantes paradetes d’interessos creats: només caldria fer servir una mica
més el caparró perquè ningú ens digui com hem de pensar. Que ja som prou
grandets per fer-ho sols!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada