Follow by Email

diumenge, 30 de juny de 2013

MISSATGES SUBLIMINALS APROFITANT-SE DE LA NOSTRA PASSIVITAT

            Als Estats Units uns científics feren fa temps un descobriment de gran abast, partint del principi de la passivitat – no participació – dels ciutadans tant en els debats polítics com en determinar els hàbits de consum, per exemple, i d’acord amb la fórmula que tota imatge la veiem conscient o inconscientment, varen fer projectar uns anuncis publicitaris emprant una teoria sociològica anomenada “percepció subliminal”. El resultat fou tan positiu al trobar-se davant la passivitat dels espectadors que els va influir de tal manera que allà on es va experimentar la teoria, durant la setmana següent es varen consumir molts més productes – els anunciats per percepció subliminal o força de l’inconscient - que de costum. Aquest sistema revolucionari de fomentar, en principi, només hàbits de consum va degenerar fins a convertir-se en un mètode pervers de manipulació massiva, sobretot servint-se d’un còmplice encalafornat a totes les llars com és la televisió.  


Cal afegir que el secret de “la percepció subliminal” és que la imatge, el missatge o el personatge es passen a una gran velocitat que conscientment som incapaços de copsar-ho, però no és així inconscientment: per ràpidament que passi l’anunci o la seqüència que interessa als promotors que quedi gravada en el subconscient dels espectadors, el que sentim o entreveiem actua com un impuls al qual és molt difícil resistir-se, tal com pogueren constatar aquells científics. De tot això es desprèn la gran influència que la televisió, sobretot, però també qualsevol altre mitjà audiovisual té en les nostres formes d’actuar, de pensar i de valorar els líders. Partint d’aquesta realitat, ens quedaríem sorpresos de la quantitat de persones emprades en el negoci de manipular tot allò  que convingui, des de les tendències alimentàries fins a les mateixes idees polítiques, ja que el ventall de possibilitats per fer-nos anar com ninots és il·limitada, mentre ens tinguin amorrats al pessebre de la passivitat, del “deixar-nos portar” amb paraules boniques. Fins i tot el concepte tan de moda avui, que coneixem com “societat civil”, és sovint, per desgràcia, un producte subliminal. I tan fàcil com seria desmuntar tantes paradetes d’interessos creats: només caldria fer servir una mica més el caparró perquè ningú ens digui com hem de pensar. Que ja som prou grandets per fer-ho sols!    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada