Follow by Email

dilluns, 15 de juliol de 2013

TERTÚLIES TELEVISIVES PER LLOGAR-HI CADIRES

            Ja em perdonareu, però si faig una mica de zàping al·lucino al descobrir que en matèria de tertúlies televisives conviuen de manera contradictòria per una banda, la dels tertulians que no es treuen de la boca la paraula crisi, en les vessants econòmica i política, les quals analitzen i sacsegen pel davant i pel darrera i que, de tant en tant, deixen anar alguna manxiula apocalíptica, i per altra banda, hi ha la dels que es passen el dia fent safareig, xafardejant descaradament des del rei cap avall, ridiculitzant al mort i a qui el vetlla, convertint alguns platons en vertaders abocadors d’escombraries. Si em decanto per les primeres acabo deprimit i confús perquè tot i que hi solen participar experts de cert renom, mai no s’acaben de posar d’acord en res: ni en el diagnòstic, ni en el remei, ni en la prevenció. En canvi, si deixo de banda els meus perjudicis intel·lectuals i m’escarxofo davant d’un programa d’aquest on s’esbudellen els famosos i tota la seva parentela, sense escrúpols ni aturador de cap mena, per part de tertulians professionals que es guanyen les mongetes o el caviar competint a veure qui la diu més grossa, potser no engreixo el meu bagatge cultural, però almenys aprenc molt sobre cretinisme, barroeria i mala baba. I, sobretot, m’oblido durant una estona de la prima de risc, de les retallades, de l’atur que es desboca, i de la gent que no pot arribar a fi de mes sense una crossa.
           

            ¿Heu vist una cosa més depriment que reunir quatre suposats experts en economia a l’entorn d’una taula i que després de discutir la jugada durant una hora, acabin tan desavinguts com havien entrat, sense posar-se d’acord ni per apuntar una mínima solució pràctica? Quan anàvem a escola, ens deien que la ciència era exacta i que sempre dos més dos farien quatre. Mentida punyetera! De grans, hem aprés fins i tot a posar en quarantena els axiomes que semblaven indiscutibles, i que tants caps tants barrets.        No hi ha res a fer, tothom porta un rei al cos i només s’escolta els propis arguments. No hi ha manera de fer un front comú, per exemple, contra la crisi ni contra la corrupció política. I el que fa més ràbia de tot plegat, és que algunes de les patums que pontifiquen a tort i a dret canviïn d’opinió amb gran facilitat, depenent de quin cantó escalfa el sol i de quin plató es troben. Per aquesta raó, potser, tenen tant de predicament aquells programes de porqueria iconoclasta, on es compren i es venen les intimitats pròpies i les dels altres per un o dos plats de llenties. Un terç del país ho aplaudeix amb delit, perquè prefereix empassar-se brossa, abans que deprimir-se escoltant que demà estarem pitjor que avui. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada