Follow by Email

dilluns, 29 de juliol de 2013

ELS CORNUTS SEMPRE HAN DE PAGAR EL BEURE?

            Ja no es pot dir que sigui fer córrer una brama malintencionada per fer la llesca al govern dels populars: el senyor Carrascosa, director general del FROP, divendres no es va pas tallar confessant que gran part de les ajudes de l’Estat a la banca no es tornaran mai més. Jo no sóc un expert en economia, però en aquest blog vaig deixar constància a bastament que no em creia cap dels capitostos del govern quan asseguraven, treien pit, que els diners que es fiquessin en el sector financer es recuperarien amb escreix. Fins i tot algun il·luminat va afegir que amb interessos. No sé que es prenen aquesta gent que ens entabana a tremuja, perquè no els hi creixi el nas. És possible que el president del govern, com a bon gallec, estigui emparentat amb alguna bruixa que li ha fet un encanteri a preu d’amiga, ja que no s’entén que tant com menteix, el nas no li pengi com una trompa. La banca va rebre la “petita ajuda” de 52 mil milions d’euros per refer-se de la pulmonia, bescanviant el préstec per accions. A penes dos anys després, resulta que el valor d’aquestes accions és paper mullat i el FROP, que les va comprar per bones, ha perdut en l’operació 26 mil milions d’euros, els quals segons el seu director ja es poden donar per perduts.


I quan dic FROP no féu l’orni com uns encantats, perquè darrera de la sigla hi estem tots els contribuents aguantant l’espelma. Quan Europa va rescatar la banca amb una bona picossada, el govern va avalar la manllevada d’euros entrampant tots els contribuents, no pas la banca. Amb el posat  més seriós de viatjant de gra cuit, el senyor Rajoy ens va pintar l’operació de color de rosa: els bancs es posarien bons, tornarien a deixar diners a empreses i consumidors i de mica en mica ens rescabalarien el deute. Res de res, ja vaig advertir que ens penjava una llufa, i ni els bancs obren l’aixeta, ni tornen un sol cèntim. Però el més preocupant és que no se sap tampoc com acabarà l’invent del “banc dolent”, puix que ja està experimentant un decreixement patrimonial a causa que els actius tòxics que hi varen anar a parar fan una mala ganya que tomba d’espatlles. I ja veurem, tanmateix, què passarà amb la venta de Catalunya Banc i de Novagalicia, perquè es diu que el FROP té tanta pressa a treure-se-les dels dits, que podria ser que els compradors fent-se pregar s’estalviessin uns 5 mil euros, que és el darrer valor comptable de les dues entitats i, a sobre, pidolessin una ajuda complementaria per quedar-se vetllant els dos morts. Pagant el beure de la festa nosaltres, com pertoca als cornuts mesells. Voleu dir que hem de pagar sempre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada