PROA FISCAL A CATALUNYA (i 2)

            No hi ha res tan lleig en la governança de qualsevol país que legislar mesures econòmiques expressament per amorrar una minoria, per causes ideològiques. I això, exactament, és el que fa els darrers mesos el govern del gallec sota la batuta del gran bruixot Montoro, el qual després que no han fet efecte en la tribu catalana els conjurs i la remoguda d’espantalls, ha passat a la següent fase aplicant-nos lavatives contundents que ens deixin en la pell i l’os i sense ganes de brega. Aquest joc brut, evidentment, el gallec Rajoy el nega posant la cara de viatjant de gra cuit que sempre li dóna resultat a l’hora de quedar bé amb la vianda al plat. Només cal fixar-se en les dues darreres iniciatives del seu govern per entendre que no es juga des de l’executiu envers Catalunya ni amb lleialtat ni amb coherència. Amb lleialtat, perquè no es tenen en compte els benintencionats intents d’encaixar amb Espanya que durant dècades els dirigents catalans han defensat de bona fe i amb coherència, perquè cap persona sensata tira pedres contra la seva pròpia teulada ni mata la gallina que li pon els ous de dos rovells. És veritat que la gallina ha dit prou, que no vol pondre cap més ou; però enlloc d’esbrinar les causes d’aquesta rebequeria i esmenar-les opten per entrar al galliner a retorçar colls.

            La llei d’Unitat de Mercat imposa el principi del “passaport únic” per als productes i serveis fabricats dins del territori espanyol però el rerefons no és econòmic sinó polític perquè suposa carregar-se el sistema de distribució competencial estatutari vigent i amb l’excusa de l’eficiència recentralitzar l’Estat de les autonomies i, sobretot, aixafar sibil·linament la guitarra a les “peculiaritats catalanes” en matèria d’etiquetatge i promoció dels seus productes perquè no hi hagi cap dubte sobre l’empremta “espanyola”. Però on es fa palesa i més entenedora la barroeria com l’esquadra d’Hisenda ha posat proa, fiscalment parlant, a Catalunya és amb el projecte de pentinada a les societats esportives,  i ja veurem si la deriva no arribarà a qualsevol societat en un segon tram, per depurar l’evasió d’impostos i de cotitzacions a la seguretat social. I és una provocació descarada als fogots sobiranistes perquè aquesta pentinada s’assajarà primer a Catalunya. Que una Hisenda complaent amb la morositat milionària dels clubs més importants i amb els tripijocs de molts esportistes d’elit a l’hora de desviar els seus ingressos a paradisos fiscals, pretengui que la infinitat de societats esportives que fan la viu viu tributin i declarin les compensacions de misèria que paguen des de a entrenadors a col·laboradors de tota mena, passa de taca d’oli. I que comencin a passar els rasclinet per Catalunya, és una impertinència.