Follow by Email

dimecres, 3 de juliol de 2013

ES MEREIX EL FMI EL PERDÓ?

No hi ha pitjor política que la de no rectificar quan no porta enlloc. I això, precisament, és el que fan avui no només polítics de casa nostra, sinó d’arreu – inclosos els que pertanyen a la cúpula dirigent, als dotze apòstols de la globalització – quan és hora d’agafar el toro de la crisi per les banyes i donar-li la rebolcada que es mereix. Qui ha portat a l’atzucac actual no han estat solament uns polítics maldestres que tenien les mans foradades i pardalets al cap sinó, sobretot, els gurus i bruixots de les finances que actuant com uns usurers perversos, varen donar corda als polítics mal administradors, facilitant els seus jocs de mans especulatius per tenir-los tan lligats de mans i peus que els poguessin manipular com putxinel·lis. Pels que com jo mateix ens entenem fent el compte de la vella, amb el misteri de la crisi estem al cap del carrer: qui en realitat talla el bacallà en aquest món globalitzat – el gran capital - emborratxava amb diner aparentment fàcil d’aconseguir els petits mandarins de cada país amb capricis de grandesa, i els “ajudava” a endeutar-se lligant-los una corda al coll perquè quan estiguessin ben desesperats es pengessin tots solets.

            Ara, un dels principals botxins de l’estat del benestar i de la classe mitjana – el FMI – ha reconegut que es va passar de rosca masegant Grècia i la resta del sud europeu, però amb confessar el pecat no n’hi ha prou per fer-se perdonar si no hi ha propòsit d’esmena, i pel que es veu no en tenen pas cap intenció, la qual cosa vol dir que si no es canvia de sistema, ni en tota una vida pencant com negres ens traurem el dogal del coll, ja que per molt que ens hi esforcem si per arribar a fi de més ens han de fiar a un tant per cent d’interès d’usura, cada dia que passi estarem més penjats i, al final, potser ens faran vendre l’ànima i tot. Conclusió: s’ha de sortir d’aquesta ratonera ràpidament. Però s’hauria de fer amb criteri i senderi: per girar la truita calen bons i experimentats cuiners, no “pinxes” exaltats o formats a corre-cuita per internet. I d’aquí plora la criatura. ¿Voleu dir que “els mercats” titelles del FMI i la resta dels dotze apòstols fins i tot no s’han ocupat d’escabetxinar els pocs líders de raça que quedaven, perquè ningú els hi pugés fer ombra? ¿Serà per aquesta raó que els seus testaferros només fan que marejar la perdiu amb retallades inútils? Jo no els puc pas perdonar, per molt que es piquin el pit si no li donen un tomb com a un mitjó a la seva política. Que vagin a plorar al riu!             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada