Follow by Email

dimecres, 10 de juliol de 2013

LA FESTA DELS POCAVERGONYES

Quan tots els partits que han tocat poder des de la transició s’han untat presumptament els dits el país té mala peça al teler perquè és impossible capejar el temporal si la majoria dels capitans de la nau no mereixen cap confiança a la tripulació, perquè a més de lladres són mentiders. És cert que no tots van saquejar amb la mateixa cobdícia: si això els serveix de consol accepto que uns són més pocavergonyes que d’altres. Però a fi de comptes, tots són uns miserables aprofitant-se de la influència del càrrec públic per treure’n profit personal, després d’arrambar la quota destinada al partit. I el què fa més fàstic és com, des de les cúpules d’aquests partits tan democràtics que inclús reparteixen carnets de demòcrata, es depuren les responsabilitats. Si un militant ha estat tan burro de deixar-se enganxar se’l defenestra sense miraments perquè serveixi d’escarment. (Em pregunto si per haver robat o per deixar-se sorprendre “in fraganti”). Però quant la merda esquitxa tot el partit de dalt a baix repliquen les acusacions com galls de panses dient que res és el que sembla.


            El banquer Todó en la seva compareixença parlamentària per explicar el naufragi de Caixa Catalunya va dir-ne una de grossa: “que es vivia com en una festa”. Devia ser la festa dels pocavergonyes perquè quan es fa balanç resulta que la gent de l’establishment ha acabat amb el ronyó ben cobert i la resta de comparses pelacanyes esllomats. ¿No s’adona el gallec amb cara de viatjant de grà cuit, que no pot durar ni un dia més governant la nau perquè ens està fent caure la cara de vergonya? ¿Que qui aboca fems sobre el seu partit i el cap de la majoria dels seus dirigents no és un extraterrestre ni un separatista fastigós, sinó el tresorer que durant vint anys els hi portava els comptes? En Bàrcenas és un impresentable, però ha engegat el ventilador i esquitxa de merda del president cap avall a tots els que remenaven cireres. I el problema és que no hi ha recanvi ni dins al propi partit ni a l’oposició, que també s’enfonsa en un femer. Què farem, doncs? La regeneració passa per rescabalar primer el perjudici i a això és difícil que s’hi avinguin, tenint en compte que per alguns la festa continua i que les contractacions públiques fetes els darrers vint anys estan contaminades per una “mordida” generalitzada. Francament, bon vent i barca nova!         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada