Follow by Email

divendres, 12 de juliol de 2013

SI NO S'INVESTIGA NO ES TALLA EL BACALLÀ

            Farà gairebé mig any de la Declaració de Poblet en la qual els rectors de les universitats públiques catalanes i representants del món empresarial es conjuraren a favor d’un augment progressiu del percentatge del PIB dedicat a la investigació pública, alarmats pel fet que la inversió en aquest aspecte reculava per sota de la mitjana europea, un 2%, i s’allunyava de l’objectiu ideal del 3% pactat a l’agenda de Lisboa. De les principals recomanacions proposades en aquella convenció com urgents – identificar els clústers amb més potencial, fomentar un sistema d’incentius estables i directes per a la innovació en el teixit productiu, estimular la innovació, explorar noves fórmules fiscals que afavorissin el mecenatge i la relació entre empresa i universitat – els més calent està a l’aigüera. Un dels inconvenients és que qui té de legislar i executar aquestes polítiques pensa que el coneixement fruit de la recerca en innovació sempre es pot arrendar a fora si cal, quan la manera natural de fer recerca seria amb investigadors de casa i a les nostres universitats, si no estiguessin endeutades fins a les celles i amb l’aixeta del finançament tancada a pany i forrellat.


            El sector de la investigació que hauria d’estar especialment protegit, fins i tot en temps de crisi, va patir l’any passat una retallada del 25%. Però el problema no rau només en l’escassetat de recursos: també hi té molt a veure la descoordinació entre les diverses administracions i la desídia per establir  prioritats en les inversions partint de la base de quin és el cost i quin serà el benefici. Per exemple, si val més la pena invertir en investigació que en construir una infraestructura de ringo-rango per fardar. El investigador Joan Massagué alertava fa temps que: “si un país no protegeix la investigació científica s’està lligant una mà a l’esquena. S’està privant d’un dels instruments més barats i de més alt rendiment per crear riquesa i prestigi nacional”. Els esforços que està fent a Catalunya el conseller Mas-Colell perquè el teixit investigador que tant va costar d’aixecar no s’esfondri, no són estimulats pel govern central, sinó que amb la pressió pressupostària ens ofega i cada cop anem més enrere. El mateix professor Massagué insistia que l’edifici de la ciència és molt difícil de construir, molt fàcil de fer caure i molt complicat de refer. Per tant, si vols anar ben servit, t’has de fer tu mateix el llit. Un altre argument per partir peres.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada