divendres, 12 de juliol del 2013

SI NO S'INVESTIGA NO ES TALLA EL BACALLÀ

            Farà gairebé mig any de la Declaració de Poblet en la qual els rectors de les universitats públiques catalanes i representants del món empresarial es conjuraren a favor d’un augment progressiu del percentatge del PIB dedicat a la investigació pública, alarmats pel fet que la inversió en aquest aspecte reculava per sota de la mitjana europea, un 2%, i s’allunyava de l’objectiu ideal del 3% pactat a l’agenda de Lisboa. De les principals recomanacions proposades en aquella convenció com urgents – identificar els clústers amb més potencial, fomentar un sistema d’incentius estables i directes per a la innovació en el teixit productiu, estimular la innovació, explorar noves fórmules fiscals que afavorissin el mecenatge i la relació entre empresa i universitat – els més calent està a l’aigüera. Un dels inconvenients és que qui té de legislar i executar aquestes polítiques pensa que el coneixement fruit de la recerca en innovació sempre es pot arrendar a fora si cal, quan la manera natural de fer recerca seria amb investigadors de casa i a les nostres universitats, si no estiguessin endeutades fins a les celles i amb l’aixeta del finançament tancada a pany i forrellat.


            El sector de la investigació que hauria d’estar especialment protegit, fins i tot en temps de crisi, va patir l’any passat una retallada del 25%. Però el problema no rau només en l’escassetat de recursos: també hi té molt a veure la descoordinació entre les diverses administracions i la desídia per establir  prioritats en les inversions partint de la base de quin és el cost i quin serà el benefici. Per exemple, si val més la pena invertir en investigació que en construir una infraestructura de ringo-rango per fardar. El investigador Joan Massagué alertava fa temps que: “si un país no protegeix la investigació científica s’està lligant una mà a l’esquena. S’està privant d’un dels instruments més barats i de més alt rendiment per crear riquesa i prestigi nacional”. Els esforços que està fent a Catalunya el conseller Mas-Colell perquè el teixit investigador que tant va costar d’aixecar no s’esfondri, no són estimulats pel govern central, sinó que amb la pressió pressupostària ens ofega i cada cop anem més enrere. El mateix professor Massagué insistia que l’edifici de la ciència és molt difícil de construir, molt fàcil de fer caure i molt complicat de refer. Per tant, si vols anar ben servit, t’has de fer tu mateix el llit. Un altre argument per partir peres.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada