Follow by Email

dijous, 25 de juliol de 2013

LA PARÀBOLA DELS HOMES-OMBRA

            Hi ha a qui li agrada ficar-se en la vida dels altres, procurant que no se li escapi cap detall del què diuen, del què fan, dels llocs que freqüenten, de les persones que formen el restringit grup d’amistats, de com vesteixen... Hi ha gent que tafaneja per vici o per passar l’estona com qui s’entreté fent sopa de lletres i una altra que ho fa per interessos mesquins. Als primers se’ls hi veu el llautó de seguida, perquè no tenen ni els més elemental sentit de la discreció ni de la prudència i es deleixen per xafardejar allò que van descobrint, al primer que passa. Com en les novel·les policíaques els espies secrets poden ser uns herois, però els xafarders bocamolls no són ben vistos i acaben avorrits de representar un paper tan galdós: “estic notant que amics i coneguts em fan vores, que tothom que em coneix la flaquesa em fa el buit...” – diuen. I és que els amics i coneguts dels que volen saber massa, pensen: “de la mateixa manera que passa pel sedàs als altres, qui ens garanteix que no ho farà també amb nosaltres?”. La gent no es refia dels curiosos de les vides privades ni dels que no paren de garlar perquè acabis parlant pels descosits.


            Però, repeteixo, la gent que té aquest defecte es divideix en dues classes: els que fan becaines a l’ombra d’un bon arbre i els que s’alimenten de l’ombra dels altres per viure millor. Hi ha gent amb molta personalitat que irradia llum pròpia, però per culpa de quatre aprofitats homes-ombra no brilla mai com es mereixeria. Quantes vegades no heu conegut algú que ha tingut una gran idea i després de córrer a compartir-la, algun hipòcrita se n’apropia descaradament i se n’emporta el mèrit davant del seu cap? Tots l’aplaudeixen al brillant de pacotilla, mentre el pobre escanejat es rossega les ungles en un racó. I és que vegetar a l’ombra d’algú per ganduleria no és el mateix que aprofitar-se de l’ombra d’algú per trepar i prosperar. Tanmateix, no heu conegut ningú que es passi el dia remenant la cua al voltant del seu cap? Que el llepa per activa i per passiva, que si li demana s’arrossega i que es dóna per ben pagat tant sols amb que digui: “és el meu amic”?. Ell ho repeteix amb fal·lera: “sóc l’amic i el  col·lega del meu cap!” Si en coneixeu algun d’aquests exemplars, aneu amb compte amb la cartera i les idees perquè han nascut per viure a l’ombra dels brillants perquè per si sols només saben escampar ombra. La pena és que aquests homes-ombra poden fer molt de mal, per exemple volent passar al davant de projectes amb idees manllevades, que reciten com un mantra però de les quals no n’entenen ni papa.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada