Follow by Email

dilluns, 8 de juliol de 2013

AMOR PER DECRET

            A Xina, el govern ha decretat que els fills han de cuidar-se dels pares, anant-los a veure de tant en tant i procurant que no els falti de res. Ningú tria els seus pares, per aquesta raó, en Freud va establir el diagnòstic de “parricidi psicològic” com una provocació. Però, avui, cada vegada més estesa la desintegració de la família com a institució, les relacions entre pares i fills se n’han ressentit. En èpoques de vaques grasses, quan tothom es guanyava bé la vida perquè es trobaven oportunitats de fer diners a cada cantonada i l’estat del benestar garantia a la gent gran que passessin una bona vellesa, els fills varen viure feliços la seva independència en la seguretat que els seus pares estaven en bones mans. Però quan tot aquest món feliç i utòpic s’ha fet miques, molts de pares s’han trobat més vulnerables i necessitats de que els fills estiguessin més per ells i no sempre l’antiga dependència i empatia natural s’ha recuperat. Tanmateix, molts dels fills que havien volat del niu per viure la seva vida, ara han hagut de tornar a casa dels pares amb la cua entre cames. I els pares, vés quin remei!, els hi han fet un racó a casa, els hi han posat un plat a taula i, en alguns casos, han desenteranyinat i tot l’antiga paga setmanal.


            I és que els pares sempre han pogut cuidar-se de deu fills i, en canvi, deu fills sovint són incapaços de cuidar-se dels pares. Al contrari, quans més fills hi ha, encara pitjor: perquè l’un per l’altre la casa dels pares sense escombrar. Però a Xina, que la procreació està limitada a fill per parella, sembla que pinten bastos i que les obligacions filials no rutllen i s’han vist obligats a legislar una severa llei que recorda els fills que han d’estimar els pares i ocupar-se’n de les seves necessitats. Quan s’ha de recórrer al bastó per imposar els sentiments vol dir que la societat on això passa va a la deriva. I si passa a l’altre punta del món, des d’aquí ens ho mirem com un fenomen singular, sense adonar-nos que a tot arreu n’hi ha per donar i per vendre. A casa nostra, sense anar més lluny, fa quatre dies es va regular com a delicte la negació d’aliments als pares. No consta que cap pare hagi denunciat a cap fill, però cada vegada la pròpia societat es sacseja organitzant xerrades sobre els maltractaments a la gent gran, potser curant-se en salut. A Xina es pensen haver resolt un problema però s’equivoquen de mig a mig: l’amor es pot arribar a comprar, però mai es pot imposar per la força de la llei. Entre altres raons, perquè els pares, que si saben estimar gratis, mai denunciaran a cap fill per bord.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada